Lapsus

Vida i dansa, societat i art. Un observador de l'existència que ens envolta, on s'ensopega amb les preocupacions que li inunden i acaben component les seves peces.
La seva formació ha estat purament en dansa, i la va desenvolupar entre l’Institut del Teatre de Barcelona i la Juliard School de Nova York. Però després de passar diversos anys fora, torna per a establir-se a la ciutat que el va veure créixer, al suposar un pes important en la seva identitat les arrels que l’acompanyen. “Barcelona és la meva ciutat i no estic disposat a cedir el meu espai encara que hi hagi dificultats. És una passió, m'encanta. Les meves històries i records estan en aquests carrers”. Memòria que xopa la seva imaginació creadora i es projecta sota el nom de la companyia Lapsus des de 1996.
“ M'interessa tot el que tingui a veure amb la humanitat i crec que abordo aquest tema, d'una manera abstracta, en qualsevol coreografia”. Es qüestiona qui és, com se sent i com el veuen els altres. “Quan trebalol amb grups m'interessa abordar, aprofundir i explorar a aquestes altres persones”.
Però per sobre de tots els ingredients que conformen un espectacle, el factor més rellevant en el seu treball és la presència de la realitat actual, al creure que “l'art ha de reflectir la societat en la qual vivim ara”. Considera que hi ha una sèrie de preocupacions comunes a tots els artistes que generen línies de creació similars. “Sempre hi ha confluències en les temàtiques de l'art. La dansa és un mirall del que succeeix a l'exterior i encara que la gent ho percebi i elabori de forma diferent, hi ha unes sensacions en comú”.
Les raons que el van moure a ballar quan era adolescent són diferents a les quals avui en dia el fan seguir estant enfront del públic. S'exposa a un continu reciclatge de pensaments i emocions, amb el que la seva obra adquireix més profunditat i exigència. Inevitable i dolorosa maduresa que afecta al procés coreogràfic a mesura que es desprèn de la innocència dels seus començaments.