1a Jornada EEF

Amalia Fernández
Stefanía Caro
Clara Narvion
Inés Sybille

AMALIA FERNÁNDEZ (Granada, 1970). Formació de ballarina (Conservatorio de Sevilla i posteriorment diversos laboratoris amb diferents artistes com Ana Buitrago, Olga Mesa, Elena Córdoba, Mónica Valenciano, etc.). Membre de la Cia. “El Bailadero, Mónica Valenciano” durant 10 anys. A partir del 2005 comença a crear i dirigir el seu propi treball. Des de llavors ha creat i interpretat 12 peces escèniques entre les quals destaquen Kratimosha (2009), En Construcción (2011), El resistente y delicado hilo musical (2017), Expografía (2019), Neti Neti (2021) i Solala (2024). Ha creat una altra sèrie de peces en col·laboració amb artistes com Juan Domínguez, Nilo Gallego, Cuqui Jerez, Sonia Gómez, etc. En la seva faceta docent ha col·laborat amb institucions públiques (Museo de arte contemporáneo Reina Sofía, el MPECV, Institut del Teatre de Barcelona, Facultad de Bellas Artes de la Complutense, etc.) i també amb diverses estructures privades i fundacions, impartint laboratoris de creació. També és professora certificada de Yoga Iyengar. Ha col·laborat com a dramaturgista (ull extern) per a diversos artistes (Laila Tafur, Joaquín Collado, La Chachi, Lucía Marote, Alberto Cortés, etc.). Actualment treballa en un projecte d’escriptura, a partir de la pregunta subjectiva “¿qué es para mí la danza?” que serà editat per La Caldera.
 

STEFANÍA CARO. Pamplona, 1981. Periodista, amant de la dansa i educadora. Li interessa el camí que uneix dos mons: el cos i la paraula. En realitat, la fascina tot allò que es mou i parla. Ha treballat en diferents mitjans de comunicació a Barcelona, Pamplona i Berlín. El 2011 s’allunya de la premsa per dedicar-se a les arts escèniques i a l’estudi del moviment. El 2023 fa la seva primera incursió en la literatura amb un relat inclòs a l’antologia Veinte aullidos del pianista (ed. Demipage). Un any més tard es publica la seva primera novel·la, Pómulo y lejanía, sota el segell de l’editorial consonni. El llibre, a mig camí entre allò físic i allò literari, relata un viatge entre una mare i una filla on emergeixen desitjos, absències i penes. La novel·la ha estat destacada per Babelia entre les seves recomanacions de tardor i escollida per El Cultural com un dels debuts més significatius de 2024.

Clara Narvion és periodista cultural i politòloga, co-dirigeix Radio Primavera Sound i col·labora a Betevé on presenta la secció d'arts escèniques del programa La Brama. Presenta saraus, fa entrevistes, modera taules rodones i col·loquis, escriu articles, grava reels, participa en podcasts i s'anima a sumar-se a qualsevol esdeveniment cultural que l'entusiasmi. Mai diu que no a un vermut, un concert, unes birres post-funció ni una ensaïmada mallorquina, i compagina tot això amb el fet de ser mare. Per sobre de tot, diu que és una entusiasta de la vida.

Inés Sybille, nascuda a Barcelona de pare haitià i mare catalana, és ballarina, investigadora i professora. Les filosofies intrínseques al vudú d'Haití, al Kuduro d'Angola i al Coupé Décalé de Costa d'Ivori la inciten a existir en un joc de relacions i mutacions. La ballarina es llisca en els sabers d'aquestes tecnopoètiques negres amb les seves peces Santa de substrat autònom, Simbi en aigües astronòmiques, i la co-creada amb Malvin Montero, Cadències criolles, deu mil vegades desdoblegades.

Amb Santa de substrat autònom, projecte resident de La Casa Encendida l'any 2023, la història de la màrtir Santa Inés és la porta sincrética d'accés als polifacètics rostres de la divinitat de l'amor i la maternitat vudú, Erzulie. En Simbi en aigües astronòmiques, coproducció del Festival TNT i del Teatre do Bairro Alto, la ballarina s'acosta al stream de Simbi, una divinitat dels punts d'aigua i les deus que uneix les humitats d'arxius digitals, familiars i coreogràfics. Cadències criolles, deu mil vegades desdoblegades és una coproducció de Alkantara, Théâtre National Wallonie-Bruxelles i MC93, amb suport de la beca de creació d'O Espaço do Tempo, BPI i la Fundació La Caixa. Aquesta recerca solda els imaginaris de l'artista i el ballarí i creador dominicà Malvin Montero, una emocionant temptativa de posada en comú “de tots [els] temps diferents per a intentar veure el que palpita i el que bull” (Glissant) en les urgències existencials de tots dos.