CCC#15
Esther Rodríguez-Barbero compartirà amb nosaltres el seu projecte en procés WE CAN DANCE
WE CAN DANCE és un acte de celebració, és un solo o un solo acompanyat o més aviat una invitació al ball o potser, només, potser, segons com, també una discoteca. WE CAN DANCE parteix d'aquest primer pas que es dóna abans de veure'ns ballant, en una discoteca, el temple del ball. Una vegada que comença és difícil aturar-lo, et fiques al ‘meneo’, en aquest vaivé, en aquest tic discotequer. S'articula sobre aquest moment, en quin moment un moviment es converteix en ball? ¿Quan pots dir que estàs ballant? Què passa quan es dóna en llocs on està prohibit? Quines relacions té amb les normatives i convencions d'ús de l'espai? Aquest 'solo' parla de lleis que regulen l'acte de ballar en diferents llocs.
ESTHER RODRÍGUEZ-BARBERO. Coreògrafa, ballarina, arquitecta i sanadora. Investiga a través de la pràctica artística. El seu treball es mou entre la coreografia, la pràctica escènica, el relat, allò performatiu i arquitectònic, emprant principis associats a aquestes disciplines per dissenyar pràctiques espacials i socials. Es forma en dansa contemporània paral·lelament als estudis d'arquitectura i posteriorment realitza un Màster en Pràctica Escènica i Cultura Visual, UCLM i un postmaster a a.pass (estudis avançats de performance i escenografia) a Brussel·les. La seva investigació aborda les relacions entre cos, espai, lloc des del ball i el moviment, partint de la curiositat cap a allò desconegut com a motor. El seu enfocament comprèn el cos com una tecnologia a través de la qual podem ampliar la nostra percepció de la realitat entenent-ho com un sensor i un canal pel qual passen diferents tipus d'informació, ampliant així la nostra relació amb l'entorn. En els darrers anys, ha desenvolupat diversos treballs que reflexionen sobre l'alteritat, la liminalitat, la interrelació entre diferents mitjans, cossos i disciplines, la bioètica, allò ciborg, les relacions espacials i les relacions entre sistemes vius (humans i no humans). Algunes d'aquestes obres aborden les nocions de vida i mort, absència-presència i altres formes en què ens relacionem amb la (in)finitat.
Alguns d'aquests treballs són: SerOcéano: órganos electromagnéticos (ArtforChange 23'), WE CAN DANCE (Danzaaescena23, 23-16), Teknetoolbox (PerformingLifeAkademiaNetwork 23), Las Ruinas (Surge-Brutal 22'), Historias de la Casa del Lago (Poesía en Voz Alta 22'), Do bodies dream of electromagnetic organs? (ArsElectrónica, Institut Ramon Llull-Hangar-NewFoundation-LaCaldera 22-21'), La Máquina de Desconocer (La Caldera, Ese Zumbido Azul, Ca2m 21'), Allá (Hacer historias 21'), Invocaciones (Domingo 21'), Mensajes Corporales (Surge-La Caldera 20'), PASE (Laboratorio Danza y Nuevos Medios Etopia 20') Guided Tour (La Casa Encendida 18'), Beats & Sweat: a tribute to Sir Henry's (Quarterblockparty 19') Manual: on ways to inhabit this table & other issues (Decoratelier-apass 17-18') entre otros.
Més sobre Esther Rodríguez-Barbero a La Calderadijous 13 de setembre a les 20h
Després parlarem al voltant del seu treball mentre prenem un got de vi.
(Entrada lliure amb aforament limitat.)