CCC#73
Mostra del treball Maja y bastarda, revueltas castizas
Què hi pot haver de «jondo» als balls «chicos»?
Doncs ni un pèl, com no sigui per als de casa seva, «jondo casolà» per a una família que tingui tan poc sentit de la sobrietat que arribi a emocionar-se amb aquests ballarins, tan poc sobris com ells, que no saben fer més que « moneries» retorçant-se i fent ganyotes amb la cara.
Menys bromes, senyors, que l'art jondo és una cosa molt seriosa.
Vicente Escudero “El meu ball”
Vull apropiar-me d'aquests balls «chicos», balls que no són suficients, que són poc seriosos, sobris o purs, balls que són poc. Desitjo apropiar-me del terme i posar en valor el que és bastard, que gràcies al seu no hermetisme i promiscuïtat, deixa entrar altres temps i llocs actualitzant la identitat del tradicional. Doncs és en aquesta doble temporalitat, en aquests mecanismes de construcció ficticis entre allò tradicional i allò nou, on fabricar uns balls d'anada i tornada on es trobi el folklore d'un grup humà marginal assentat en un territori concret, el flamenc, i el que podria ser el folklore de la postmodernitat, la dansa contemporània. Des d'aquí, practicar la convivència d'ambdues gramàtiques de moviment, arxius musicals de cadascú, compartir el context de cada món i fer-lo servir com a dramatúrgia, com a ritu i festa, relacionar estètiques per sostenir, o no, la necessitat de l'argument. Del tablao al teatre, del disc a la cova, del gremi a l'afició, de la professionalització a la festa improvisada.
LAILA TAFUR. Vaig néixer a Granada, vaig ser estudiant d'intercanvi de dansa a la Universitat d'Art de Reykjavík i La Politècnica de Lisboa i finalment em vaig llicenciar en Coreografia a l'Institut del Teatre de Barcelona. El 2017-18 vaig cursar el Màster MPECV del Reina Sofia i la Universitat de Conca, on comença el meu interès per la cançó i l'aproximació amateur a la producció de coneixement. Aquesta investigació continua al PEI del MACBA entre 2020/21, on la meva implicació amb l'encarnació del pensament crític creció. Aquest estudi ha pres el número de “Carn de Cançó”, fent conviure l'aproximació amateur a la producció sonora, amb l'ofici de ballarina professional en què sí que predomina l'especialització i l'aspiració al mestratge. Els meus treballs en solitari s'anomenen “La meva arma”, un western flamenc, premiat com a ballarina excel·lent en Massança 2012; “Sosobres”, sobre la pròpia dansa, una feina molt meta i “Monstre”, sobre l'indecible, el salvatge i indomesticable, nominat als premis de la crítica de Barcelona com a millor sol i millor intèrpret 2018. Amb “Drone”, vaig guanyar el Premi a millor intèrpret al Certamen Coreogràfic de Madrid 2015 do Tempo, American Dance Festival, i han estat presentats a nombrosos festivals. Com a intèrpret he treballat per a Javier Le Roy, Janet Novas, Jerome Bel, Albert Quesada, Lipi Hernandez, Carmelo Fernandez o Charo Martín. Actualment combino el meu treball de creació amb el de docent al Conservatori Superior de Dansa de Màlaga.
Més sobre Laila Tafur a La CalderaDivendres 3 de novembre, a les 20h
Entrada gratuïta amb reserva prèvia