CCC#91

ADRIANA REYES

Mostra del treball en procés de creació de ¡Esconderse, ah esconderse! Quienes se escondan han de hacerlo muy bien, pues voy a soltar al leopardo. La meva mare va rebre per primera vegada electroshocks als 8 anys i durant tota la seva vida ha travessat diferents diagnòstics i tractaments de sofriment mental que posaven el focus de la qüestió, del problema, en ella. Ella i la seva bogeria. Ella com a bogeria, com a malalta, com a malaltia.

Aquest projecte neix d'una necessitat personal d'investigar la bogeria com a dispositiu històric i investigar les formes de resistència que emergeixen així com les diferents estratègies que, de manera increïblement creativa, s'estableixen per a afrontar, escapar o transgredir la marca de la norma en els seus cossos i així crear nous possibles; neix d'un cansament de veure la bogeria tan estigmatitzada com sublimada en el món de l'art, despullada de la complexitat que arrossega i genera, i neix de la certesa de pensar que en un món diferent la nostra història hagués estat una altra. A més, neix de la urgència de pensar la bogeria i la depressió com una aposta que fa el cos per sobreviure, per respondre de l'única manera que troba factible: la bogeria com a crit davant la violència.

Les preguntes, doncs, que em guien per a la peça són com identifiquem i enunciem la bogeria? Com la polititzem? Quin és el rol de les institucions? I de la resta de la comunitat? I, sobretot, Quines noves genealogies podem crear juntes?

No sempre he pogut obrir el procés d'investigar aquesta història. Ho obro ara perquè ho necessito i perquè ara puc.