CCC#95
Mostra del treball en procés d’OCCUPY BERNARDA
Una peça a partir del drama de Federico García Lorca, en què s’explora el concepte del cos com a “casa”. Les veus dels personatges de Lorca van ocupant aquest cos de manera lliure, superposades, sense ordre i sense demanar permís. Un cos “intervingut” que estableix un doble diàleg simultani en temps real: per una banda, les veus dels personatges de l’obra en fricció amb les veus del present de la pròpia intèrpret, i per l’altra, un diàleg amb la fantasmagoria de les veus que habiten els espais pels quals el cos transita.
Una peça en solitari site-specific, una performance a mode de recorregut destinada a intervenir als grans teatres municipals. Ara no hi ha desig d’ocupar els escenaris, ni d’ajustar-se a les convencions escèniques ni als seus ritmes. Ara no hi ha desig d’artificis teatrals, ni de lluentors de focus. Ara, el desig es concentra en un cos que s’experimenta a si mateix sota les taules; un cos polimorf intervingut per una mena de Dr. Jekyll i Mr. Hyde multiplicat, que habita magatzems, passadissos, túnels dels teatres, entre escombres i escenografies antigues.
OCCUPY BERNARDA és una peça de rata de claveguera per a un aforament limitat, crua i subterrània, una aproximació real a aquell “teatre sota la sorra” que reivindicava Lorca.
BÁRBARA SÁNCHEZ és directora d'escena, coreògrafa, ballarina i actriu. Neix i viu a Sevilla. Estudia art dramàtic, dansa clàssica i contemporània a Sevilla, ampliant la seva formació per diversos llocs d'Europa amb mestres i coreògrafs com Philippe Gaulier, Enrique Pardo, Germana Civera, Julyen Hamillton o Ivo Dimchev.
Com a ballarina, ha format part de companyies andaluses com Manuela Nogales, La Tarasca o La Cuadra de Sevilla. Bárbara Sánchez comença la seva investigació personal com a creadora escènica l'any 2002 i, al llarg d'aquests darrers 21 anys, ha desenvolupat un llenguatge únic i personal, convertint-se en un referent del panorama de les arts escèniques contemporànies, tant a Andalusia com a la resta del territori espanyol.
La seva obra es mou entre els límits del teatre, la dansa i el performatiu. Les seves principals línies d'acció són: crear projectes en llibertat, l'humor, la profunditat poètica i el treball d'incorporació energètica d'arquetips. A partir del 2010, en entendre que les dones no creuen en una societat igualitària, el feminisme travessa de manera definitiva tant la seva persona com la seva obra.
Ha creat peces escèniques com A la vuelta de la esquina (2003), El jardín de atrás (2005), Plutón no es un planeta(2008), Gala Fantoche (2010) juntament amb Roberto Martínez, Ahuyéntanos este furor (2011), La satisfacción del capricho (2013), Electrohumor (2016) amb Jaime Conde-Salazar, Somewhat paler (2016), Várvara (2019) i Morta Splendor (2022).
També ha treballat amb altres artistes com Abraham Hurtado (Ignición), Societat Doctor Alonso (El desenterrador) o Meg Stuart (Atelier III). Les seves obres s'han presentat en festivals i teatres com el Mes de Dansa (Sevilla), el Teatro Central (Sevilla), el Festival Sâlmon (Barcelona), el Mercat de les Flors (Barcelona), Dansa València (València), TNT (Terrassa), el Teatro Calderón (Valladolid), La Mutant, La Casa Encendida (Madrid), el Teatro Rosalía de Castro (La Corunya), el Centro Párraga (Múrcia) o el Festival BAD (Bilbao), entre d'altres.
Combina la creació escènica amb la realització de tallers de creació, on comparteix els seus interessos i pràctiques artístiques. Alguns exemples són Ahuyéntanos este furor, Mis movimientos son impulsos inesperados o Heavenly dance, impartits a la Universitat de Jaén, dins de la programació del CICUS de la Universitat de Sevilla, al programa Tenerife LAV del Teatro Leal o dins de la programació expandida de La Mutant (València), entre d'altres.
Més sobre Bárbara Sánchez a La CalderaDijous 15 de maig, a les 20h
Entrada gratuïta amb reserva