El Gran Tornado

Lara Brown
Rosa Romero
Jose Velasco
Adrián Vega
Víctor Colmenero

LARA BROWN, nascuda a Burgos, 1986. Actualment desenvolupa el seu treball a la ciutat de Barcelona. És artista i performer. Entén la creació com a generadora d'un gest poètic que a partir de la investigació funcioni com un regal, com un intercanvi d'afectes que ens acompanyin a estar al món de la manera més amable possible. Durant aquest any ha comissariat les Pic-Nic Session del Museu CA2M, desenvolupa l'acompanyament a artistes a l'Escocesa, Barcelona, ​​acaba de rebre la beca Artistes en Residència, La Casa Encendida, i ha estat seleccionada a la convocatòria Beques Barcelona Crea , Fàbriques de Creació pel projecte Tórtola Valencia, penso en tu amb les meves mans.

Abans d'aquestes darreres i bones notícies, ha començat a pensar i activar:

Les feines de l'amor. Resident el 2025 en el context Corrent Continua proposat per La Poderosa. Pensat com un contenidor de pràctiques que sostenen un present continu, que apareixen a través de la sensibilitat, la poesia, la dansa, els afectes i la performativitat. Que travessen la vida abans que l'escena, i que tenen la intenció de formular-se i compartir-se en contextos artístics.

En els darrers anys ha desenvolupat el seu treball investigant l'origen del folklore, la influència del context social i polític en els balls populars i el seu impacte en un cos contemporani. Això ha portat a crear una trilogia, composta per tres peces:

- Bailar o Lo Salvaje. Quinzena Metropolitana de la Dansa, Ballar els Patis, de Comte Duque, Festival Dansa València, Cicle Soledat, Expo Dubai 2020, Pavelló Espanya, Pic-Nic Sesion, CA2M, Festival Moujuïc Barcelona entre d'altres.

- El Movimiento Involuntario. Resident 2021 de Graner, Centre de Dansa i Arts Vives, L`Estruch, Fàbrica de Creació, i TEA, Tenerife Espai de les Arts, al cicle La Cresta. Estrenat i produït per Fira Mediterrània de Manresa.

- Lo Imposible es Desaparecer. Resident La Caldera 2024, produït i presentat al Festival Escena Patrimoni, i Fira Mediterrània de Manresa. Presentat al Festival Dansaneu, LaLaboral, Teatres del Canal, Cicle ATATAT.

Mentrestant, durant el 2023, forma part com a creadora i performer del projecte Viva La Montaña, pensat per al pavelló d'Espanya a la Quatrienal de Praga, comissariat per Maral Kekejian. Aquest mateix any és convidada a participar a l'exposició de La Casa Encesa Picasso Sense Títol, per a la qual crea la peça performativa Nosotras Sin Sinopsis.

Ha estat Premi Circuits d'Art Jove 2021 de la Comunitat de Madrid, per la seva feina Puede que haya maneras de acercarnos. Amb aquest treball en diferents formats ha participat en contextos com Sismògraf Olot, Espai Nyamnyam, i Teatraccions Espai Tangent. Una d'aquestes derives és una pràctica anomenada Podem provar a ser la mateixa cosa per una estona, juntament amb Amlia Ruiz - Larrea que té lloc en el marc d'EnFamilia de MACBA.

Desenvolupa eines per a l'acompanyament d'artistes i desplega la pràctica artística de moviments del projecte En Residència, basat en complicitat amb Itxaso Corral i els alumnes de 1r d'E.S.O. de l'Institut Turó Roquetes, formar part de la trobada BRUT 2019, del cicle ARAR el 2020, i del context BRUTAL 2022.

Amb el projecte Ser Devenir, va ser resident al Centre de Dansa La Caldera, 2019, a Creació Danzálava Espacio Azala. Espai LEAL LAV, La llacuna i Cicle IN-prescindible, La Poderosa, 2018, i Certamen de Coreografia, cicle Me myself and I. I presentat a Corpografies #6. Centre de Dansa La Caldera, 2021, Festival MOVER MADRID, 2021, Festival ENDOA, València, 2020.

Ha treballat com a performer a la companyia Aurora Bauzá i Pere Jou, El Conde De Torrefiel.

Ha estat, en nombroses ocasions, performer en exposicions de contextos museístics, les més ressenyables Todas las Variaciones son válidas, d'Esther Ferrer per a Museu Nacional Reina Sofía, i Una exposición Coreografiada, del museu Ca2M, cosa que l'ha dut a emprendre una investigació que es pregunta sobre el valor dels cossos al museu i la presència de les peces performa.

ROSA ROMERO. Actriu i creadora gaditana llicenciada en art dramàtic (ESAD Màlaga, 2004 – 2008), en aquesta ciutat treballa en companyies joves com Bajotierra o La Mordiente amb què comparteix l'interès per la creació i l'experimentació escènica. Durant aquest període malagueny estudia regidoria al Centre de Formació Escènica d'Andalusia i col·labora en la creació del festival d'escena alternativa, El Quirófano. Després de passar per l'Escola d'Interpretació de William Layton (Madrid, 2013), torna a la ciutat natal, San Fernando, on crea i coordina Estrateria, un projecte associatiu i de mediació a través de les arts escènica. El 2014, inicia el camí cap a la creació personal posant l'atenció al cos, la recuperació del ball heretat i la comunicació bruta amb els espectadors. El 2018 estrena el seu primer solo, Aquesta no és la vida privada de Rosa Romero. El 2020, és seleccionada com a resident a La Caldera (Barcelona) amb DEBUT, peça que estrena el gener de 2021. Actualment està en procés de creació del seu tercer treball en solitari Sóc un ball que, després d'una mostra en procés al festival de Dansa Metropolitana de Barcelona, estrenarà el setembre del 2023 al festival Russafa escènica (València), triar ser un ball hauria de ser una forma digna d'existència. Actualment resideix a Sevilla on ha treballat en projectes com Pèl de trol amb Silvia Balvín, Estació espacial al costat d'Alberto Cortés i Álex Peña, produïda per Teatre de l'Abadia per al cicle Teatre confinat (2020) o La teoria de la pelvis, amb Alberto Cortés, estrenada en línia al FITT Noves dramaturgies (Tarragona).

JOSE VELASCO (Valdepeñas, 1991) es dedica a la investigació en art visuals a través de la creació digital, sonora i escènica. Té formació en art dramàtic, creació en arts digitals i investigació en cultura visual. Desenvolupa el seu treball principalment a Madrid on estrena les peces en diferents contextos de mostra i exhibició. Combina la seva tasca com a creador escènic amb el seu projecte musical Zuky Motora. A Jose li interessa investigar sobre la performativitat de la imatge, sobre el so com a propiciador d'ecosistemes escènics i del performatiu com una oportunitat per qüestionar juntes la realitat.

ADRIÁN VEGA és coreògraf graduat a l’Institut del Teatre, professor convidat al Conservatori Professional de Dansa de Barcelona i es considera artista post-hip-hop. El seu interès coreogràfic resideix en la hibridació i especulació dels llenguatges del moviment. És en aquest espai on se sent còmode per generar patrons d’improvisació i composició instantània, que ha recopilat del breakdance, la dansa contemporània i el flamenc. El seu treball se centra en la relació amb el terra, la inversió del cos, la bellesa dels efectes visuals i la exploració del so.

VÍCTOR COLMENERO MIR (Madrid, 1986) explora a través del seu treball operacions i fenòmens propis de l’escena, entenent aquesta com un espai de trobada, desig, confabulació, intimitat o entrenament polític i ètic. Llicenciat en Escenografia i continua la seva formació en estudis transversals d’Art a Escuela SUR i en Tècnica de la Representació a la Scuola Conia dirigida per Claudia Castellucci. Ha treballat com a figurinista, il·luminador, escenògraf i director artístic amb artistes com Itziar Barrio, Mar Aguiló, Alberto Cortés o Luis López Carrasco. Paral·lelament desenvolupa el seu propi treball performatiu amb el qual ha participat en contextos com Matadero Madrid, La Poderosa, La Caldera, La Casa Encendida o el Centro de Arte 2 de Mayo.