Imprenta acústica (en 14 borrones)... de una aparición
Coral Ortiz
En aquesta peça, Mónica Valenciano i Raquel Sánchez extreuen l'essència de l'epicentre del dolor, de l'humor, de la poesia, de la vida. Llancen preguntes al públic amb el cos i la paraula. Paraules que viuen on habiten els secrets, cossos que moren i neixen en un exorcisme de generositat i necessitat: el cos preparat per obrir els límits, exposar-se a l'exterior i compartir; el cos com una orquestra polifònica; el cos ple d'ulls.
<<Aquesta trobada es proposa a partir d'un mapa-cartografia a transitar, viatjant a través d'una baralla d'imatges... correspondència oberta, cartes d'una dansa en la formulació del seu propi teixit. Entonacions d'un gest, ritmes d'un contacte, desplaçaments d'una absència que juga. Corpografies d'una xarxa a la trobada d'aquesta geografia que s'obre pas a l'interior... Cossos d'una veu, ramificant-se en múltiples plànols. L'espai com a protagonista ens vincula en el que deixa... la pell d'aquest espai que toca capaç d'allotjar un blanc inesperat... I allí on la mirada ens convoca pren la seva visió: A Barrejar... Arrossegaments orquestrals i a contratemps, el blanc és un circ d'ulls, comença en forat. La pedrada és tardor... creuant el cant d'una llàgrima tornant, dansa, escolta la parada picotejar el temps. La por destenyeix?... Un punt bordant sona en la saliva i, el testimoni passejant en el fons dels teus ulls...>>
Dramatúrgia Mónica Valenciano
Creació i interpretació Mónica Valenciano i Raquel Sánchez
Ajudant de direcció Raquel Sánchez
Assistent de direcció Jorge Rúa
Diseny il·luminació Cristina Libertad Bolívar
Música Anton Webern
Producció executiva Jorge Rúa
Audiovisual Marta Blanco
Oficina Norma Kraydeberg
Assesoramient - Documentació Cristina Carroquin
MÓNICA VALENCIANO (Premi Nacional de Dansa 2012 en la modalitat de Creació) és una figura significativa de la dansa contemporània espanyola. Va començar la seva carrera a finals dels anys 80 i el 1995 va formar part del col·lectiu UVI al costat de Blanca Calvo, La Ribot, Olga Mesa, Elena Córdoba i Ana Buitrago. La seva companyia, El Bailadero, va néixer el 1997 i va dibuixar un marcat traç en la seva carrera creativa, un abans i un després en la seva obra. Va ser al capdavant d'aquesta formació quan va començar la seva sèrie coreogràfica Disparates: petits puzles creatius construïts a través de l'instintiu, l'íntim i el immediat, on el llenguatge, i el seu ús a través de l'espai i el temps, prenen gran protagonisme. Arriba! (1989), Puntos suspensivos (1991), Miniaturas (1992) i Adivina en plata (1996-97) són altres de les obres d'aquesta creadora, que estudia dansa clàssica, contemporània i teatre a l'Institut de Teatre de Barcelona i a la RESAD de Madrid, així com altres disciplines tan dispars com la boxa, el tir a l'arc i les arts marcials, totes elles enfocades a nodrir directament un llenguatge propi i característic.
Més sobre Mónica Valenciano a La Caldera