Open Wound + Life/Still/Moving + mostra tallers
Open Wound de Laura Aris
'Hacer lo invisible, visible
Desde el interior de una habitación cerrada,
'Open Wound' forma part d'una sèrie de solos-MicroAcciones.
Treballs creats per Laura Aris durant els últims dos anys com artista en residència a HKAPA, Hong Kong Academy for
Mostra del treball realitzat al taller Liquid Crystal - ecos de 5 dies d'investigació amb ondulació.
LAURA ARIS va formar part de l'elenc de companyia de dansa Lanònima Imperial i del col·lectiu d'artistes General Elèctrica a Barcelona, (1996-1999). Rep el Premi Lladró a l'Intèrpret al Festival de València 1999. A finals de 1999 es trasllada a viure a Brussel·les per treballar amb la companyia belga Ultima Vez / Wim Vandekeybus (1999-2008). El 2009 emprèn la seva carrera en solitari compaginant les seves facetes de professora, ballarina i coreògrafa convidada en diversos projectes internacionals. Laura Aris és una professora reconeguda internacionalment i convidada a festivals i universitats com ImPulsTanz enViena, PARTS a Brussel·les, SEAD en Salzburg, Honk Kong Academy for Performing Arts, Atelier Transformation Dance a Mont-real, Iceland Academy of Arts, entre d'altres. Artista en Residència a HongKong Academy for Performing Arts 2012-2014. En l'actualitat segueix treballant com a artista independent desenvolupant les seves pròpies pràctiques creatives; buscant promoure diferents formes de diàleg entre el públic i l'artista.
Més sobre Laura Aris a La CalderaUn veterà de l'escena novaiorquesa de la dansa contemporània, amb renom europeu i un circuit internacional de gires. En els últims 20 anys, el seu enfocament s'ha dirigit cap al valor educatiu de la ciència aplicada en les arts, centrant-se en l'anatomia i la física, juntament amb aspectes de la sociologia i la ciència cognitiva. Al final de la dècada dels 90, amb l'ajuda de col·legues del món de l'art i la ciència, va consolidar un sistema interdisciplinari per a l'anàlisi i la referència del moviment, que va denominar l'Axis Syllabus (AS).
Axis Syllabus
"Axis" es refereix a les coordenades vectorials que permeten calcular els valors inercials i les equacions de l'energia cinètica; "Syllabus" significa "llista" o "lèxic" per organitzar aquests referents, a través de la seva relació amb la pràctica documentada. Amb un impacte transversal no-específic, l'AS ha obtingut una resposta entusiasta internacional, tant de diferents artistes orientats cap a la performance com d'un ampli sector de la comunitat científica. Fa 12 anys, motivat pel creixent interès en el seu treball, Frey va fundar la Comunitat Internacional per a la Investigació en l'Axis Syllabus (ASRIC), on va desenvolupar un procediment per a l'acreditació d'instructors a través de centres operatius en set països, amb milers de participants.
Més sobre FREY FAUST a La CalderaTHOMAS HAUERT. Després de formar-se a l'acadèmia a Rotterdam, el ballarí i coreògraf suís Thomas Hauert es va mudar a Brussel·les el 1991 per treballar en la companyia d'Anne Teresa De Keersmaeker Rosas. Després va col·laborar amb Gonnie Heggen, David Zambrano i Pierre Droulers. Després de la creació de el solo Hobokendans (1997), va fundar la seva companyia ZOO a través de la qual va iniciar Cows in Space (1998), una peça per a cinc ballarins que, en conseqüència, va rebre dos premis en les Rencontres chorégraphiques de la Seine-Saint- Denis. "Una primera coreografia, oferta amb tota calma, i ja estic sota el seu encanteri. (...) Amb Cows in Space, Thomas Hauert i la seva nova companyia ZOO han demostrat (...) que la dansa abstracta pot ser una celebració meravellosa i pot transmetre emocions formidables ". (Le Temps, 1998)
Des de llavors, Thomas Hauert ha creat al voltant de 20 peces amb ZOO, entre elles Jetzt (2000), Do You Believe in Gravity? Do You Trust the Pilot? (2001), Verosimile (2002), modify (2004,), Walking Oscar (2006), Accords (2008), You Have Changed (2010), From B to B (un duo en col·laboració amb la coreògrafa catalana Àngels Margarit, 2011 ), like me more like me (un duo en col·laboració amb l'artista nord-americà Scott Heron) i The Measure of Disorder amb set creadors de Barcelona el 2015. El 2012, també va crear el solo per a públics joves Danse étoffée sud musique déguisée sobre música de John Cage interpretada en viu. MONO, una creació grupal per a 8 ballarins i 1, es va estrenar el novembre de 2013. (sweet) (bitter) el solo de Thomas Hauert en 2015 ballarins, inaudible el 2016 i la seva última creació grupal per a vuit ballarins How to proceed, es va estrenar al febrer de 2018.
Més sobre Thomas Hauert a La Caldera