Quatre octaves i mitja

Mònica Muntaner
Rosa Muñoz

Jeff Buckley, Alaska, La Terremoto, Umberto Tozzi, Raphael, Shakira, Charol... són alguns dels artistes seleccionats per versionar temes que resulten, per la seva expressió i sensibilitat, molt propers al món i l'imaginari de Mònica i Rosa.

Quatre octaves i mitja parteix d'una necessitat poètica d'expressar l'actual moment vital de les creadores, Mònica Muntaner i Rosa Muñoz; una trobada des de la maduresa i des d'un lloc molt especial i diferent en les seves vides.

'Nosaltres, Mònica Muntaner i Rosa Muñoz.

Vam néixer el 1966, som filles de pares amb ideals progressistes i vivim la nostra infància sota la dictadura del general Franco. Vivim la nostra joventut amb la il·lusió d'aconseguir una democràcia, i vam arribar a la maduresa tard, bastant tard, molt tard.

Nosaltres vam ser mares als 40 i molts.

Nosaltres som de la generació del Linda i el Super superman de Miguel Bosé.

No sabem res de música, no sabem tocar cap instrument, no sabem cantar, cap de les dues afina, i ni tan sols tenim la capacitat de mantenir un ritme constant durant massa temps.

Ni idea del que són blanques, negres o corxeres.

I mai hem tararejat una cançó mentre ens dutxàvem.

Però nosaltres, el que sí sabem, és que ens agrada vestir com les estrelles del rock, pujar a un escenari, i que ens facin fotos.

Ens agrada mirar i veure cinc mil persones cridant i saltant davant nostre. Cinc mil persones desmaiant-se als teus peus et poden trastornar el cap, però una sola també pot fer-ho.

També ens agrada beure cervesa, a mi més que a la Rosa, que és més de Mirinda de taronja.'

Tots hem vorejat alguna vegada el precipici per culpa d'una persona. A tots se'ns ha mort algú ofegat en un riu.

Abans de morir la Rosa i jo, despentinades i guapes, amb cara d'haver-nos drogat alguna vegada, volem fer un concert.

4,5,6,7