Taller de veure el que ja hi ha o com prende decisions en el treball de crear

Sofía Asencio

La meva proposta en aquest laboratori és estudiar i practicar com prendre decisions en el treball de crear.

Practicarem el fer en funció d'allò que observem i decidir què aportar si és necessari per a l'acció que s'està duent a terme.

Personalment no estic interessada a fer coreografies, en les quals es genera per una acumulació o enllaçament de moviments més o menys interessant. El que em proposo és fer un treball previ, anterior a la coreografia, on la finalitat és trobar l'eix axial (ja sigui formal, psíquic, emocional, ideològic o pictòric… etc.), per a una vegada trobat, solament seguir el fil de la seva pròpia direcció.

Seria veure el que ja hi ha.

M'agrada aquesta frase que diu “en tota observació hi ha participació”, quan observo un capvespre estic participant d'això, ho estic obrant també. Aquesta actitud de complaença no és gens senzilla, necessita d'una pràctica ja que la nostra ment sembla estar feta per emplenar tot forat buit de sentit. Així, ens detindrem en l'obvi.

Observar què hi ha, no què vol dir allò que hi ha.

Una vegada pacificada la mirada posarem l'atenció en l'escolta; la mirada enfoca i situa el centre, l'oïda ens situa en la perifèria.

Al centre hi ha una major quantitat d'energia acumulada, en la perifèria – mirada des del centre, clar – els límits o fronteres són més fràgils.

Habitarem aquestes dues intensitats prestant especial atenció als territoris que sobreviuen fora del control de la nostra observació.

Finalment, si ens dóna temps, practicarem el que jo anomeno “fer la casa des de dins”, la pràctica sense consciència que hi ha un observador extern, o que el observador també està dins.