Yo soy la locura

Rosa Romero
Jaime Conde Salazar

ROSA ROMERO. Actriu i creadora gaditana llicenciada en art dramàtic (ESAD Màlaga, 2004 – 2008), en aquesta ciutat treballa en companyies joves com Bajotierra o La Mordiente amb què comparteix l'interès per la creació i l'experimentació escènica. Durant aquest període malagueny estudia regidoria al Centre de Formació Escènica d'Andalusia i col·labora en la creació del festival d'escena alternativa, El Quirófano. Després de passar per l'Escola d'Interpretació de William Layton (Madrid, 2013), torna a la ciutat natal, San Fernando, on crea i coordina Estrateria, un projecte associatiu i de mediació a través de les arts escènica. El 2014, inicia el camí cap a la creació personal posant l'atenció al cos, la recuperació del ball heretat i la comunicació bruta amb els espectadors. El 2018 estrena el seu primer solo, Aquesta no és la vida privada de Rosa Romero. El 2020, és seleccionada com a resident a La Caldera (Barcelona) amb DEBUT, peça que estrena el gener de 2021. Actualment està en procés de creació del seu tercer treball en solitari Sóc un ball que, després d'una mostra en procés al festival de Dansa Metropolitana de Barcelona, estrenarà el setembre del 2023 al festival Russafa escènica (València), triar ser un ball hauria de ser una forma digna d'existència. Actualment resideix a Sevilla on ha treballat en projectes com Pèl de trol amb Silvia Balvín, Estació espacial al costat d'Alberto Cortés i Álex Peña, produïda per Teatre de l'Abadia per al cicle Teatre confinat (2020) o La teoria de la pelvis, amb Alberto Cortés, estrenada en línia al FITT Noves dramaturgies (Tarragona).

Jaime Conde-Salazar Pérez (Madrid, 1974) és llicenciat en Història de l'Art (1997, Universitat Complutense de Madrid). Va obtenir el MA in Performance Studies (2002, Nova York University) gràcies a una beca MEC-Fulbright. El 2003, va presentar el treball de recerca “Narrativas de la modernidad en la crítica de danza estadounidense” (Departamento de Historia del Arte III. Facultad de Geografía e Historia. UCM) amb el qual va obtenir el Diploma d'Estudis Avançats. Entre 2003 i 2006, va dirigir l'Aula de Danza “Estrella Casero” de la Universidad de Alcalá. Després d'aquesta experiència dins d'una institució pública, va decidir canviar d'escenari de forma radical i va ser director gerent de l’“Escuela Infantil el Moral” (Tenerife), la primera escola Waldorf concertada de l'Estat Espanyol. Després d'aprendre molt treballant entre dones i envoltat de nens, va obtenir la beca de la Real Academia de España a Roma on, gairebé inconscientment, va iniciar un projecte de creació que encara avui continua generant relats visuals d’alter egos capritxosos. Com a crític de dansa va sostenir una activitat bastant intensa i els seus articles han estat publicats a revistes com Cairón. Revista de Estudios de Danza (Madrid), Por la Danza (Madrid), SuzyQ (Madrid), Ballet/Tanz (Berlin), Mouvement (París), Hystrio (Roma) i Obscena (Lisboa). Tota aquesta activitat va desembocar en la creació del blog Continuum Artes Vivas (www.continuumlivearts.com) on va continuar escrivint sobre espectacles fins al 2016. Gràcies al suport del Graner, va publicar en 2015 el llibre La Danza del Futuro (Graner/Mercat de les Flors). Com a dramaturg ha acompanyat processos de creació de Ben Benauisse, I-Chen Zuffellato, Antonio Tagliarini, Sociedad Doctor Alonso, Claudia Faci, Aitana Cordero, Elena Córdoba, La Ribot, Álvaro Frutos, Filipe Viegas, Tania Arias, Bárbara Sánchez i Aimar Pérez Galí, entre d’altres. Com performer ha col·laborat amb Aitana Cordero, Aimar Pérez Galí, Claudia Faci, Álvaro Frutos i Bárbara Sánchez, amb qui va crear el 2016 l'espectacle Electrohumor (Tabakalera/CA2M/Mercat de les Flors), el qual no ha deixat de donar-los alegries.