Mercè Puy La meva primera professora de teatre quan encara cursava els estudis universitaris de Dret, el 1996. Amb ella vaig conèixer què volia dir portar Lorca, Shakespeare o Calderón de la Barca a escena. Vaig descobrir la interpretació. La Mercè em va encoratjar a fer una “altra carrera” i a aprendre l’ofici. Amiga i companya de producció.

Montse Prat Amiga estimada i productora que ens va deixar el 2021. Vaig compartir tants i tants moments en el món de la producció... Em vaig sentir orfe. Mentora i mestra en la producció de les arts del moviment. Una productora referent i model per les seves conviccions i la seva ètica.

Complicité Quan vaig veure en directe la seva peça Mnemonic, em va trencar tots els esquemes del que suposava la creació i producció d’un espectacle.

Anna Mª Bel Va ser la meva primera professora de dansa clàssica, i, a banda de les classes, va portar la dansa a un poble on no hi havia cap mena d’oferta artística. Amb ella vaig assistir a cursets d’estiu a Tarragona, Barcelona i al primer stage de Ramon Solé a la Costa Brava, on vaig aprendre altres disciplines amb professors internacionals.

Montse Colomé Ella també va portar al poble el meu segon referent, la Montse Colomé, la meva primera professora de dansa jazz, i la Carol Laurenti, professora de dansa contemporània. Així em vaig preparar per entrar a l’Institut del Teatre.

Nats Nus Vaig gaudir-hi com a ballarina, i també em va despertar l’interès per la producció, a la qual em dedico des del 2005. Espectacles i companyies que em van impressionar a l’inici de la meva arribada a Barcelona. Cia. Roses danst Roses (referent compartit amb Roser López) i Trisha Brown – Set and reset.

Iago Pericot Em va ensenyar a gaudir i jugar en els processos creatius, a no tenir tabús, a ser compromès i seriós amb els temes que es tractaven, i a no tenir por del "què diran".

Lloyd Newson / DV8 PHYSICAL THEATER Quan vaig veure My Sex / Our Dance, vaig entendre per què em dedicava a la dansa. "Sempre fes-te preguntes, encara que no tinguis les respostes." Aquest WHY? de Lloyd Newson sempre estarà amb mi.

Juan Carlos García (GIOVANNI) Quan tenia 19 anys i pràcticament no tenia experiència, va dipositar la seva confiança en mi per crear la companyia de dansa Lanonima Imperial, i per primera vegada em vaig sentir creador, creant entre tots una peça de dansa a partir de la improvisació pura i dura.

David Zambrano Vaig descobrir el plaer d’improvisar, de la creació instantània i espontània, d’observar l’espai i tenir el temps a la palma de la meva mà, de treure el màxim profit de l’espai on estava treballant. Amb David era Flying Low, Passing Through i la seva inacabable energia. Tot era possible a l’escena, sense pors, gaudint de l’atzar en la dansa i la música.

Heura L’any 1983, em va commoure profundament la peça Le Ciel est Noir de la companyia Heura, i amb els anys vaig tenir l’oportunitat de treballar amb molts dels artistes que van participar en aquella aventura: Ramon Colomina, Àngels Margarit, Carme Vidal, Antonio Moreno, Montse Colomé, Artur Rosenfeld, Álvaro de la Peña, Avelina Argüelles, Alicia Pérez Cabrero... Em sento molt agraït, va ser un aprenentatge enriquidor i intens.

Jordi Fàbrega i Górriz Actor, ballarí i professor. Va ser la persona que em va introduir als escenaris a l'inici dels anys 80. Va formar el grup Teatre del Cos de l'Hospitalet de Llobregat, on actuava, ballava i feia saltirons amb altres joves. Un bon amic i mestre que va marxar.

Andrés Corchero Salgado Ballarí i coreògraf. Va ser una de les persones molt properes que em va fascinar amb la seva dansa butoh i la seva ferma voluntat de fer el que feia, malgrat la poca resposta de públic en aquells moments. Un amic íntim.

Iago Pericot i Canaleta Professor, escenògraf i director. La persona responsable que avui dia sigui escenògraf. El millor professor que vaig tenir a l'Institut del Teatre quan vaig fer Escenografia. Sens dubte. Apassionat, didàctic, directe, humà i valent. Un altre mestre que va marxar.

May B, De Maguy Marin. L’espectacle encarnava els personatges de l’obra de Samuel Beckett. El seguia colant-me per la porta d’artistes dels festivals on es presentava. Tenia 17 anys. Vaig pensar que era teatre. Quan, en una xerrada amb els intèrprets, vaig saber que eren ballarins, em va explotar el cap. Es pot fer això sent ballarina? Cal tenir la tècnica de la dansa per fer-ho?

Nazareth Panadero / Pina Bausch Entre 1986 i 1988, a Granada, Nazareth em va transmetre el llenguatge, la poètica i la manera d’entendre la vida i la dansa de Pina Bausch. Em va canviar la vida. Vaig deixar la carrera de Dret i em vaig dedicar a la dansa-teatre. Ella va tornar a la companyia de Pina, fins avui.

Need Company Vaig veure l’espectacle Need to Know al Festival Internacional de Teatre de Granada. Em va fascinar la poètica, l’humor, el moviment i la posada en escena amb micròfon frontal dels textos d’Antoni i Cleopatra de Shakespeare. Va ser el primer espectacle de la companyia fundada per Jan Lauwers i Grace Ellen Barkey. Vaig fer amb ells la meva primera audició. Vam anar a casa seva, a Brussel·les, i ens van pagar el dia de treball. Al cap de quatre mesos d’espera, em van dir que havien agafat una actriu americana.

Gilberto Ruiz Lang Va ser important per a tota una generació de ballarins que vam passar per l’Institut del Teatre. Ens va inspirar i ens va transmetre la seva passió per la dansa.

Suzanne Manning Va ser professora convidada el curs 84-85, quan jo estudiava a l’Institut del Teatre. Amb ella vaig descobrir la tècnica Laban. Per a mi, va ser un abans i un després. El Laban em va oferir eines i recursos que realment necessitava i que em van ajudar a començar a desenvolupar un vocabulari propi i la possibilitat de ser creativa. Gran part del que vaig aprendre d’ella ho he desenvolupat i ho aplico actualment en la meva feina pedagògica per potenciar la creativitat dels meus alumnes.

Marga Guergué Quan vaig acabar la carrera i vaig sortir de l’Institut, va ser la primera persona que va creure en mi i em va ajudar a professionalitzar-me. Treballar amb la Marga va ser com fer un màster en improvisació: vaig aprendre moltíssim amb ella i vaig descobrir noves fórmules de composició coreogràfica lligades a la improvisació.

Tadeusz Kantor. El dia que vaig veure La Classe Morta de Tadeusz Kantor em va marcar en la manera de percebre les arts escèniques. Aquesta peça em va obrir els ulls a noves formes d'expressió teatral; la memòria i l'imaginari s’entrellaçaven per crear una experiència única i profundament commovedora. Kantor em va motivar a explorar més enllà dels límits convencionals del teatre.

Pina Bausch La trobada amb Pina Bausch i el Tanztheater de Wuppertal va ser la que va tenir un impacte més fructífer i més sostingut al llarg del temps. Des del primer moment, el seu treball va ressonar en mi d'una manera especial. Vaig tenir el privilegi de conèixer Pina personalment a París, on durant un mes vaig poder conviure amb la seva companyia al Théâtre de la Ville, observant els assajos, les correccions i les actuacions. Com a espectador, em vaig sentir convidat a formar part del seu món. Pina tenia por de les paraules.

Jose Lainez. Va ser la primera persona del món de la dansa contemporània que vaig conèixer i amb qui vaig compartir idees i sentiments durant els meus primers anys d’aprenentatge.

Lindsay Kemp. Quan vaig veure Flowers, no em podia aixecar de la cadira del Romea per la immensa impressió que em va causar.

Bread and Puppet. Aquesta companyia de teatre de màscares va venir al Festival Grec el 1977. Va ser una de les primeres i més impactants experiències que vaig viure, amb obres com Història del Ferrocarril o Joana d’Arc, on mai veies les cares dels intèrprets. Les imatges i situacions que creaven, d’una poesia i força immenses, sempre les recordaré.

Alwin Nikolais Quan vaig començar a estudiar coreografia, vaig tenir la sort de tenir com a mestra Cristina Bosso, que em va transmetre la tècnica de Nikolais. La filosofia, l’impacte visual, escènic i conceptual d’Alwin segueixen sent, avui dia, casa meva.

Steve Paxton Encara recordo el meu primer jam de Contact Improvisation a Buenos Aires a mitjans dels 90 i la sorpresa d’aquesta pràctica tan única. L’impacte va ser encara més gran en veure tots els vídeos de Steve, estudiar durant anys juntament amb l’aikido i ensenyar i ballar CI. Sobretot, finalment, conèixer-lo en persona a Girona. Aquella conversa queda guardada en el meu cor.

Adrián Porcel de Peralta Director de teatre, formador i docent, és una persona superlativa que ha marcat la vida de moltes persones a l’Argentina. Va ser ell qui em va suggerir que, a més de la música, em bolqués al moviment als anys 90. Gràcies a ell i al seu suport incondicional, vaig poder descobrir, explorar, estudiar, crear, viatjar, expandir la curiositat i créixer.

Àngels Margarit L’Àngels Margarit és una de les meves grans referents des de finals dels anys 90 fins ara. La seva força i presència, la claredat de moviment, el rigor en l'escriptura coreogràfica i el desenvolupament conceptual de les peces… I els seus solos són tan bonics i poderosos! El somni es va fer realitat: vaig treballar amb ella en diverses produccions de grup (Flexelf, Kolbebasar, Capricis) i en la reposició del solo Corol·la el 2010, una de les experiències més importants que he tingut com a ballarina. L’Àngels també és un referent per a mi pel seu amor i reflexió envers l’ofici, la seva ètica i la seva artesania.

Mal Pelo / María Muñoz i Pep Ramis El seu treball m'ha marcat profundament. Els vaig veure en viu per primer cop el 2001 amb L'Animal a l'esquena i l'exposició de la companyia. El 2004 em van becar per a un taller on, a banda de ballar, també escrivia, i en vam fer un petit documental amb l'escriptora i investigadora Isabel de Naverán. La seva pràctica artística ha deixat una profunda empremta en el meu imaginari físic, així com el seu univers poètic i profund, que retorna a l'animalitat del cos. M'empapo dels seus llibres i reflexions, i he descobert autors magnífics a través d'ells, com John Berger, que acompanya el meu pensament des de fa anys.

Rosas / Anne Teresa de Keersmaeker Vaig descobrir el seu treball el 2002, quan estudiava a Amsterdam. Era la primera vegada que veia una proposta tan purament física i formal. Vaig començar a interessar-me en la composició a través de motius i variacions (també molt present en el treball d’Àngels Margarit). Quan vaig crear el meu primer solo, The Lizard's Skin, vaig comptar amb una sessió de treball amb la dramaturga Marianne van Kerkhoven, amb qui Anne Teresa de Keersmaeker va col·laborar durant molts anys. Malgrat els nostres universos creatius diferents, aquest tipus d'escriptura és al cor i a l'estructura de molts dels meus treballs, i sovint torno als seus llibres.

Anna Maleras Amb Lola Ullod, Anna Griñó, Toni Jodar, Josep Vallejo i Maite Laborda, i guiats per la mestra de mestres Anna Maleras, vam fer camí durant molts anys, intentant donar valor a la dansa afroamericana, que tots defensàvem davant d'una Barcelona elitista i sempre enfocada cap a la contemporaneïtat.

Carles Santos i Comediants Dues companyies, dos referents, dues cares d'una mateixa moneda. Amb el temps, m’adono que, malgrat estar tan distanciades entre elles, m’han ajudat a tenir una mirada eclèctica i versàtil durant tota la meva trajectòria professional.

Àngels Margarit La seva mirada artística envers la dansa sempre m’ha estat molt propera.

David Zambrano Em va col·locar en un lloc diferent com a ballarí.

Kazuo Ono Després de veure'l ballar, em va ajudar a tenir una altra mirada respecte a la dansa.

Montse Colomé Sempre m’ha despertat i generat interès per altres artistes, per altres maneres de funcionar amb les persones i la comunitat de dansa de la ciutat.

Carlota Ikeda Descobrir que el temps és flexible i que pot donar profunditat al gest més senzill.

Robert Lepage L’impossible i l’inimaginable convertits en una realitat màgica a escena.

Anne Teresa De Keersmaeker Espai, temps, físic, qualitat, estructura... són una partitura de moviment hipnòtic.

Louise Lecavalier, amb la Companyia Lalala Human Steps. L’energia desbordant, la velocitat, les acrobàcies, el concepte del clàssic passat pel túrmix. Tant ella com el creador Édouard Lock m’han fascinat sempre.

CIA DV8 (referent compartit amb Jordi Cortés) El seu treball de text i moviment em va impactar profundament i va ser una font d’inspiració en el seu moment.

Cesc Gelabert Com a ballarí, cada vegada que pujava a l’escenari m’entusiasmava veure algú amb un saber estar tan especial.

Ana Laguna Pel seu ‘descaro’, una tècnica immillorable i una capacitat d’interpretació total.

Gerard Collins Em va descobrir la llibertat de la creació, l’anar més enllà de la forma.

Maria Litvan Em va acompanyar a descobrir les profunditats de la pràctica artística.

Irene Barrera Em va donar la possibilitat de sentir l’amor incondicional.

Ramon Solé L’any 1978, em vaig quedar impactada amb una actuació del grup de dansa de Ramon Solé al Teatre Diana de Barcelona. Immediatament, em vaig apuntar com a alumna al seu Estudi de Gràcia. A partir del clàssic, em porta a descobrir la dansa contemporània. Participo en un dels seus espectacles més representatius, La dansa de la mort. En Ramon Solé ens convida a la Carmen del Val, la Montse G. Otzet i a mi mateixa a crear la revista Dansa 79, amb l’objectiu d’escriure sobre la intensa activitat que vivíem durant aquells anys, una dècada determinant per a la creació de la dansa contemporània a Catalunya. Admiro la seva intrepidesa, la persistència i, per sobre de tot, l’amor profund que tenia per la dansa.

Cesc Gelabert Vaig participar des de l'inici en la creació de Gelabert-Azzopardi, Cia de Dansa, el 1985. Va ser una de les primeres companyies de dansa independents del país, fet que va implicar crear un sistema de gestió determinat per les subvencions que atorgaven les administracions públiques. Vaig desenvolupar i exercir diferents rols, des de la gestió i la producció fins a la distribució i la regidoria. Destaco la producció de l’espectacle Belmonte per la singular col·laboració entre tres artistes referents: Frederic Amat, Carles Santos i el mateix Cesc Gelabert amb la Lydia Azzopardi. Vam fer gira per tot l’Estat espanyol i a nivell internacional. Admiro la disciplina i coherència del Cesc, la bogeria i creativitat de la Lydia.

Montse Otzet Una gran amiga i companya, un referent i exemple de passió i perseverança en el coneixement de la dansa. Amb ella, vam crear la revista Dansa 79, juntament amb la Carme del Val i jo mateixa. Dansa 79 recull la memòria i la diversitat d’activitats dels inicis de la dansa contemporània a Catalunya. La dècada dels vuitanta va ser un moment explosiu que es llegeix a través d’entrevistes a ballarins i coreògrafs catalans, de l’Estat espanyol i internacionals. Amb Dansa 79, vam viatjar en diverses ocasions a Holanda, Bèlgica, París i Cuba. Admiro la fidelitat de la Montse, el seu rigor i la seva cura per allò que fa. Amb D79, aprenc a entrevistar i a mirar la dansa des de perspectives diverses.