Història
La Caldera neix l’any 1995 per iniciativa d’uns joves artistes que buscaven un espai adequat per als seus projectes de dansa contemporània. És així com Álvaro de la Peña, Montse Colomé, Lipi Hernández, Carles Mallol, Inés Boza, Alexis Eupierre, Toni Mira, Claudia Moreso, Maria Rovira, Sol Picó i Carles Salas, juntament amb la productora Fani Benages, s’associen per transformar una antiga fàbrica de cinturons de Gràcia, primer en un espai compartit de creació i més endavant en una plataforma de creació estable i independent, un projecte col·lectiu i pioner a l’estat espanyol.
Als seus inicis i fins l’any 2004, les activitats principals del centre són els assajos de les produccions dels socis, classes obertes i cursos, algunes activitats vinculades al barri generades per Montse Colomé, i residències puntuals de companys de professió amb una cessió d’espai al centre de manera informal.
Degut al creixement progressiu del projecte, una de les membres fundadores, Lipi Hernández, assumeix el 2005 la direcció artística del centre i, juntament amb la gestora cultural Beatriu Daniel, inicien un model de direcció compartida i formen un equip de gestió professional. El també soci fundador, Alexis Eupierre, s’uneix a elles per a dissenyar i impulsar les relacions internacionals.
A partir d’aquest moment, La Caldera inicia la seva etapa de consolidació com a centre de creació de dansa i arts escèniques, amb un suport més estable per part de les administracions i unes línies d’acció més definides que configuraran el projecte futur: el suport a la creació amb un programa anual de residències i cursos per a professionals, la vinculació i interacció amb el territori i el treball en xarxa amb altres projectes i artistes nacionals i internacionals.
Aquesta etapa de creixement va ser reconeguda el 2006 quan La Caldera va rebre el Premi Nacional de Dansa.
El 2007, Alexis Eupierre passa a compartir la direcció artística amb Lipi Hernàndez fins que el 2009 agafa el seu relleu, mantenint el tàndem amb Beatriu Daniel fins el 2011 i més tard amb el suport de Raquel Ortega, que també s’incorpora a l’equip de gestió. Els anys que segueixen, La Caldera viu importants canvis interns i d’apertura, adaptant-se a l’aparició d’altres iniciatives semblants a la ciutat, i al mateix temps fent front a una forta crisi econòmica global.
El 2009 és també quan la planta principal de l’edifici passa a formar part de La Caldera i això suposa, no només la creació d’un espai social de trobada per a tots els membres, usuaris i visitants de la casa, sinó també un espai d’oficina compartit. Primer s’hi instal·len els equips de producció de les companyies residents i, més endavant, s’incorporen nous projectes de diferents disciplines com el disseny, la fotografia, la gestió i la comunicació. Poc a poc, la base de projectes associats es va ampliant fins arribar als vint-i-dos que en formen part el 2012.
L’obertura de la Sala_0 a la ciutat com a sala de mig format d’exhibició per a la dansa i les arts escèniques contemporànies aporta major visibilitat a La Caldera i es converteix en un escenari de referència pels artistes nacionals i internacionals. El nou espai social, que comença a anomenar-se La Prinzipal i dinamitza Carles Mallol, es converteix en el complement perfecte a la programació, permetent desenvolupar altres tipus d’activitats de caràcter més lúdic: trobades amb artistes convidats, projeccions de cinema, exposicions i esdeveniments artístics al voltant de la gastronomia.
Després de dos anys lluitant per poder mantenir la seva seu al barri de Gràcia, a finals de 2013 La Caldera es veu obligada a abandonar l’edifici del Carrer de Torrent d’en Vidalet 43, per traslladar-se a l’edifici municipal que ocupa actualment. Per tancar aquesta etapa i commemorar els primers 18 anys de trajectòria de La Caldera, es publica el llibre dels 18 anys de La Caldera.
El 2014 l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Institut de Cultura i amb el suport del Districte de Les Corts, decideix impulsar un nou centre de creació de dansa i arts escèniques, ubicat al carrer Eugeni d’Ors número 12, l’antiga seu dels cinemes Renoir Les Corts. El nou espai s’inaugura a l’abril de 2015, un cop finalitzades les obres d’adequació, amb un projecte de ciutat que vol adaptar-se als nous temps i alhora aprofitar l’experiència acumulada els darrers 18 anys.
La Caldera s'incorpora així a la xarxa pública de les Fàbriques de creació de Barcelona i comença una nova etapa per a dur a terme un projecte públic a càrrec de la mateixa associació sense afany de lucre que la va fundar, ara renovada i amb una base de socis més àmplia. La gestió del projecte l’assumeix l’equip professional que ha gestionat La Caldera els darrers anys, amb la incorporació de Cristina Riera com a gerent i coordinadora general.
El 2016 s’obre per primer cop un concurs públic per a la selecció de la direcció artística del centre, funció que fins el moment havia estat desenvolupada per un artista fundador, i és així com Oscar Dasí es converteix en l’actual director artístic de La Caldera. El seu projecte aprofundeix en les línies d’activitat existents, posant una especial mirada en la recerca i la investigació de nous llenguatges, així com en el recull i transmissió de la multitud de rastres, eines i sabers del cos tan presents en els processos de creació.
