Adaline
Anobile

Profile picture for user AdalineAnobile

ADALINE ANOBILE és coreògrafa i intèrpret. Va completar un Màster en Disseny Tèxtil abans de continuar la seva recerca en dansa. L'any 2015, va completar el seu Màster en coreografia a l'ex.e.r.ce al Centre Coreogràfic de Montpeller (FR). Les seves interpretacions es desplacen entre les experiències sensorials i l'abstracció, desenvolupant un llenguatge que sovint implica pensar i moure's amb objectes, estructures de durada i veu.

Residències en xarxa

FLOUES / Rêvé

Algunes coses es poden entendre en un instant mentre que d'altres demanen temporalitats diferents. Hi ha el temps de les onades i el temps de les muntanyes. Concentrat, fugaç, agut o somiador, les qualitats d'atenció afecten el que veiem i com veiem. El ritme pot donar accés a altres maneres de veure i relacionar-se amb allò que veiem? El terme visió és alhora la manera en què es veu alguna cosa, la facultat de la vista i una experiència mística. FLOUES/Rêvé és una performance que qüestionarà com passa la visió enmig de les coses: situades, rítmiques, canviants i incertes.

Residència en col·laboració amb l'Espai Nyam Nyam

Ficha artística

Equip: Adaline Anobile, Pauline Brun, Itxaso Corral Arrieta, Carolina Campos i Leticia Skrycky

Amb el suport de: Istituto Svizzero di Palermo (IT), La Caldera / Espai Nyamyam (ES), La Métive (FR), Fondation Nestlé pour les Arts (CH), État et ville de Genève (CH)

2019
Residència de creació

SEE THAT MY GRAVE IS KEPT CLEAN

Hi ha un famós gravat d'Albrecht Dürer que representa l'inici del dibuix en perspectiva. És una imatge estranya. Una dona sensual està estesa sobre una taula darrere d'una graella. Davant d'ella a l'altre costat hi ha un home que intenta reproduir el que veu sobre una superfície davant d'ell, utilitzant la graella com un sistema de referència per detectar, mesurar, veure. Tres elements del gravat són transposats a l'espai de performance: la dona, la graella i l'observador. Aquestes figures són els principals protagonistes del projecte, però els seus rols ja no són tan diferents com podrien semblar: materialitzats, la geometria és continguda en matèria, la mirada es materialitza, i els cossos són propensos als sentits, les emocions, els pensaments i el temps. Les figures es toquen i s'aprofiten. La perspectiva canvia, apareix la fricció.

A La Caldera, el procés se centrarà principalment en l'articulació global entre les diferents parts de l'actuació, treballant més específicament en la relació amb la il·luminació. El projecte s'estrenarà a mitjans d'agost al Festival FAR ° de Nyon (CH).

Adaline Anobile a La Caldera