Un cub de 500kg de fang al mig de l’escena. Un cos humà de 70kg. Dos elements tan diferents com similars. Trobant relacions entre els dos l’espectacle viatja de la mà d’un imaginari realista i oníric, on el fang i el cos esdevenen una mateixa cosa. 

La base de l'espectacle és la relació entre el fang i el cos, aprofundint en les seves capacitat per emmotllar i ser emmotllat per mitjà de les acrobàcies del circ. Amb aquestes acrobàcies el cos de l’artista és transformat pel fang que queda sobre seu mentre que les acrobàcies sobre el fang transformen la matèria. La manipulació del fang a la escena fa viatjar al públic dins un espectacle ple de formes i escultures úniques i suggerents. Aquest tractament provoca que l’espectacle sigui únic cada vegada que es presenta i pugui sorprendre tan al públic com a l’artista. A mida que l’espectacle es desenvolupa s’observen els canvis físics en les matèries. El cos humà es cansa, el fang es deforma. Els dos suen. La línia que els separa es difumina i els cossos acaben sent un.