Bibi Dória

Profile picture for user Bibi Dória

Bibi Dória (Campo Grande, 1995) graduada en Dansa per la UNICAMP (BR). Treballa a la intersecció entre la dansa, la performance i el cinema. Resideix a Lisboa (PT) des del 2018, on desenvolupa els seus projectes autorals i col·labora com a intèrpret, assistent i dramaturga amb diversos artistes. Entre ells, Bruno Brandolino (UY), amb qui comparteix la performance i la creació de l'obra LA BURLA (2022). Actualment guardonada amb la Beca O Espaço do Tempo + BPI + La Caixa, per a la creació del seu proper espectacle "cão de set potes" (2024). Els seus treballs aborden temes relacionats amb la memòria, larxiu, la ficció i la imaginació.

2024
Residència de creació

cão de sete patas

El projecte cão de sete patas (un gos de set potes) sorgeix del somni d'un personatge icònic en el cinema marginal brasiler. Sônia Silk, interpretada per Helena Ignez, a la pel·lícula Copacabana Mon Amour (1971) de Rogério Sganzerla, somia amb gossos de set potes, homes-animals i altres monstres. "un gos de set potes" és un projecte interdisciplinari que investiga la relació entre la ficció i el documental, entre el somni i el relat, entre una actriu i el seu personatge.

A la Residència de Creació a La Caldera proposo investigar que seria la trobada del que he anomenat "pràctiques marginals" que són directament relacionades amb el moviment del Cinema Marginal Brasileiro amb el món oníric, per ara denominat "pràctiques somiades". Ambdues pràctiques abordaran, de diferents maneres, els temes de la memòria, allò absurd, allò cinematogràfic, allò fictici, el relat i la imaginació. Proposo partir de preguntes com: Com somiar el somni dels altres? Com explicar un somni inventat? Com es pot coreografiar l'espai oníric? I com representar un somni coreografiat? i Quins són els possibles nivells d'abstracció i de representació quan pensem en un somni?

Per aquesta residència a La Caldera, proposo donar inici a la col·laboració amb l'artista sonora Mariana Carvalho (BR), en el desenvolupament de la composició musical del treball. A la seva obra "M'alimento de veus" (2017-), Mariana es pregunta com menjar, sonar i encarnar altres veus a la boca, preguntes que també estaran en diàleg amb les pràctiques d'un gos de set potes i amb el punt de partida inicial de la investigació: la intrínseca relació entre l'actriu i el seu personatge, o com somiar somnis que no són meus.