Aquest projecte va sorgir el 2016 d'un desig i d'una reflexió. Del desig espontani que neix al veure a un altre cos moure’s, en aquest cas va ser el cos la gimnasta Nadia Comaneci; i de la reflexió que aquest mateix desig va portar: Quins cossos volem ser? Quins cossos volem moure? ¿Quines icones ens obsessionen? ¿Quins cossos consumim? ¿Som conscients dels cossos que triem? ¿Quins cossos ens són imposats?
Aquest procés d'investigació és un solo. Tota sola, vaig realitzar una primera partitura de moviment a partir de l'exercici de sòl de Nadia en 1976. Ella va començar, provisionalment, com a subjecte i ara s'ha anat desplaçant cap objecte. Això va portar una nova pregunta: com seguir movent un cos sense impostures?

En aquesta investigació es parteix del cos en moviment, i de la recerca de cossos extrets d'altres cossos. Hi ha la possibilitat d'obrir-lo a la veu i ea la paraula però sense la recerca d'una narració o d'un personatge concret. Durant el període de residències a La Caldera, convido a Carmelo Salazar perquè m'acompanyi com a assistent. Amb ell sacsejo el que moc i el que penso. Aquest treball es presentarà, després d'un altre període de residència, en el Leal Lav al setembre del 2018.