Claudia
Pagès
CLAUDIA PAGÈS RABAL (Barcelona, 1990). Artista visual, performer i escriptora. Viu i treballa a Barcelona. En els darrers treballs, s'ha centrat en el sistema logístic i la seva vinculació amb el llenguatge jurisdiccional, ambdós operant en el temps verbal d'un gerundi no finit i violent que té efectes directes sobre els cossos. La investigació artística de Pagès aborda la circulació i el manteniment i el seu paper en el sosteniment de l'statu quo. La continuïtat de certs sistemes i institucions es manté a través del que Pagès anomena la «immobilitat de les circulacions estables» i les «arquitectures de contenció» que sostenen el poder a través de fluxos específics de béns, capital i valor dins un present suspès i capturador. La seva investigació més recent s'ha anat desplaçant a la recerca dels significants més primaris, les marques. Claudia Pagès ha llegit, performat i exposat a Fundació Joan Miró (2023), Tabakalera (Donostia, 2022), Vleeshal (Middelburg, 2022), The Ryder (Madrid, 2022), MACBA (Barcelona, 2021), Kunstverein Bra , La Casa Encesa (Madrid, 2021), CAPC (Bordeus, 2022), HAU2 (Berlín, 2019) i Sharjah Art Foundation (Sharjah, UAE, 2018), entre d'altres. Ha publicat amb Onomatopee (2020) i està preparant un nou llibre amb Wendy's Subway (2023).
UNO
Claudia Pagès amb Nora Haddad i nara is neus
La peça de Claudia Pagès, una producció nova específicament concebuda per al Museu CA2M al costat de Nora Haddad i nara is neus, es podria definir com un concert: a partir d'una proposta tècnica succinta ─de llum, bateria i text─, fa una lectura de la història que col·lapsa diversos temps en el present del seu esdevenir performatiu. En els darrers anys, els textos, les escultures i els dibuixos de l'artista han consistit en formes de reparació temporal lligades a una cronopolítica queer. Enfront del temps productiu del capitalisme neoliberal i del biològic reproductiu, davant del temps històric tradicional teleològic i únic, la cronopolítica proposa altres relacions entre el cos i el temps que permeten posar veu i cos a les dissidències que produeixen afectes diferencials. Aquestes noves formacions temporals, transhistòriques i desviades, es materialitzen en aquesta performance com a possibilitats de bregar amb l'arxiu, les extraccions, les inscripcions i la violència històrica a través de la il·luminació, la veu i el so.
Els llums làser col·lapsen el temps de forma literal: la seva tecnologia high-tech és un salt temporal pel que fa a tecnologies medievals analògiques. Els dibuixos que projecten parteixen de les firmes notarials medievals, de les filigranes i les marques d'aigua utilitzades entre els segles XVII i XIX a Catalunya com a formes de circulació del poder. Els làsers arxiven el material per projectar-lo a les parets a manera de pintades, de grafits que es mouen a l'espai i són impossibles de fixar. Lluny dels làsers verds de la cultura de club, Claudia Pagès concep pintades murals animades, un arxiu mòbil fet amb llum de significants de poder fracassats que viatgen i es fragmenten transhistòricament. Aquesta manera de revelar el passat en el present, d'invocar formes de violència latents que encara li donen forma des d'un temps anterior, també anuncia futurs nous, politemporals, polivocals i vitals que tenen lloc en l'experiència mateixa del seu transcórrer performatiu.
Si les parets de les sales d'exposicions de la tercera planta del museu seran temporalment una publicació material, el text coreogràfic circula pels espais amb ressonàncies somàtiques en una dualitat al mateix temps negada. La peça transcorre a dues sales comunicades per una passarel·la exterior on la bateria negarà aquest efecte dual des d'una centralitat estructural. L'oralitat es desplaçarà entre els espais, inscrivint i reformulant sentits. El que és performatiu es concep llavors com un espai de troballa en un temps constantment interromput per a la circulació lliure dels cossos que escolten.
Som al món de la constant insistència del que és dual i la ultra resignificació.
Bateria: Nora Haddad
Llums: Oscil·la
Producció de so: Nara is Neus
Acompanyament: Andrea Rodrigo
Amb el suport de: La Poderosa, La Caldera, Festival Sâlmon
Empathy grow/stack/raise/hold/encapsulate
Empathy grow / stack / raise / hold / encapsulate és un intent d'obra d'art total amb música, coreografia, diàleg, personatges, vestuari i escenografia - que ha deixat de funcionar com un tot i ha decidit apilar, créixer, aguantar, elevar i encapsular en un "cadascun pel seu costat".
Encapsulated music or / and script for Empathy és una performance que combina música ambiental i veu. La veu contextualitza múltiples personatges recitant diàlegs, històries i poemes que van apareixent en diferents capítols. S'hi descriuen diferents anècdotes i situacions resultants d'una col·lisió en una institució i com aquesta va afectar a les persones que van participar, tant a la feina, a casa com en els seus cossos. El text, que segueix la melodia de la música ambiental que l'acompanya, qüestiona la necessitat d'empatitzar no només dins de les empreses i les institucions, sinó també en les relacions interpersonals.
Residència en xarxa amb la Mostra i concurs de tràilers escènics 'Caravana de tràilers' organitzat per G.R.U.A. (Grup de Recerca d'Universos Artístics).