“Atlantis2020. Rèquiem per un paisatge” pren forma a partir d’una recerca entorn el cos, el moviment i la presència que es va iniciar al 2017.

El treball parteix de la memòria corporal, sobretot en relació al/s territori/s i a la mort. Com a memòria corporal s'entén no només la memòria personal, sinó també tota la memòria heretada i la memòria compartida (col·lectiva). Des del cos exposat es busca incidir sobretot en la memòria col·lectiva negada, per accedir al subconscient col·lectiu que ha quedat soterrat. Una memòria que connecta amb la crueltat i la violència de l’ésser humà, i que ho fa des del dolor i el plaer, des de la destrucció i des de l’anhel primari de vida

Durant tot el període de recerca d’aquest projecte, s’han anat fent vàries presentacions públiques en diferents formats. Actualment, la pràctica que s’ha anat elaborant, s’està formalitzant en una peça escènica per la qual es farà una residència tècnica a La Caldera.

És un projecte de recerca on parteixo de l'exploració de la idea de buit i la relació del cos amb el terra (no només a nivell físic, sinó també simbòlic). La intenció és vincular aquesta exploració corporal al tema del genocidi. És un projecte de recerca que s'anirà conformant en el propi procés, de moment no està encaminat cap a cap resultat concret ni a cap model de representació. S'hi aniran vinculant altres artistes que aportaran les seves mirades. De moment compto amb la col·laboració de Michael Gadish, Toni Cots i Amaranta Velarde.

Durant la residència a la Caldera, treballaré amb la ballarina i coreògrafa Amaranta Velarde, ens interessa enfocar-nos estrictament en l'exploració corporal. Els dos punts d'exploració són la horitzontalitat del cos respecte el terra i com transferir la idea de buit en el cos. La tercera setmana de residència, convidaré a diferents persones per explorar la forma de transmetre a diferents cossos el treball realitzat les 2 primeres setmanes.