Elena Carvajal
Elena Carvajal. Nacida en Mérida. Elena Carvajal es bailarina y coreógrafa residente entre Bruselas y Barcelona. Se forma en danza contemporánea en el Centro Andaluz de Danza y el Conservatorio Antonio Ruiz Soler de Sevilla. En 2019 se gradúa en el Máster del programa ISAC (Instituto Superior de Arte y Coreografía) de la Real Academia de Bellas Artes de Bruselas. Actualmente se está formando en Fascia-terapia en la Body Mind Academy en Bélgica.Su trabajo se desliza entre la coreografía y la instalación, dedicado al diálogo entre la escritura del espacio y el movimiento. En sus creaciones explora la luz, el sonido, el lenguaje y la imaginación como figuras protagonistas que contribuyen a la creación de un paisaje. Le interesan los procesos de creación compartidos y la magia. Como performer ha trabajado para Gisèle Vienne (Crowd) , Dora García (Somewhere, Two Planets Have Been Colliding for Thousands of Years) en LaVerrière, Fondation Hèrmes, Bruselas, Fabián Barba-Esteban Donoso en Slugs’ garden/cultivo de babosas Festival Kunstenfestivaldesarts, Lola Bogaert (Plethora) entre otros.Desde el 2020 desarrolla y comparte su trabajo con Fran Martínez, con el que ha creado sus últimas piezas: realmente ahora no ya no y somaficción. Colabora habitualmente con Maite Álvarez, Neus Masdeu y RosanayAris.
I was told not to make eye contact with Tom Cruise
I was told not to make eye contact with Tom Cruise (Se’m va dir que no fes contacte visual amb Tom Cruise) tracta sobre la manera d’estar sempre fora del punt de vista, però present d’una manera o altra. Com els fantasmes per als gossos i els lladrucs llunyans que apareixen constantment en algun moment del dia. El punt de partida és la figura de la figurant, que sempre acudeix a la crida per estar darrere d’allò sobre el que la retina es clava, però sense deixar de ser percebuda. I a vegades el seu nom ni tan sols apareix als crèdits, i a vegades fins i tot se li ha negat mirar a altres, per no formar part de l’hegemonia de la mirada, que la majoria de vegades és masculina. Aquesta obra és com un rumor que parla sobre arbres falsos que són ambientadors que ja no fan olor, que ja no veiem. De cossos que es mouen sense ser vistos i de com el moviment posseeix aquests cossos per fer-los discrets, gairebé invisibles. Posant la mirada de l’espectador sobre una panerola teledirigida, que la major part del temps és allà i que de sobte es revela només per ser observada per un munt d’ulls, que ara miren realitzant una coreografia de parpelleigs i de caps per al propi espectacle.
Residència en xarxa amb BUDA (Bèlgica) en col·laboració amb l'Institut Ramon Llull.
Idea: Elena Carvajal
Creació: Rosana Sánchez, Carolina Campos, Fran Mártinez, Leiticia Skrykry y Elena Carvajal
Interpreteció: Rosana Sánchez y Elena Carvajal
Acompanyamen: Fran Martínez
Dramatúrgia: Carolina Campos
Assistència de movimient: Anja Röttgerkamp
Disseny d'il·luminació: Leticia Skrykry
Disseny de l'espai escènic: Rosana Sánchez Rufete i Elena Carvajal
So: per confirmar
Producció: Elena Carvajal amb l'assessorament del Clima mola
