Farrés Brothers
FARRÉS BROTHERS CIA som una companyia de teatre que treballem amb trastos, gestos, paraules, ninots i històries poc transitades. Creada el 2002, Jordi Farrés, Pep Farrés i Jordi Palet proposem un teatre per a tots els públics, irònic, res ensucrat i carregat de diverses capes de lectura: ens agrada parlar de temes potents, des de punts de vista inusuals, de forma original i no moralitzant.
Els nostres espectacles van dirigits a col·lectius diversos a més de al públic general, mantenint una ètica i una estètica pròpies de la companyia.
Treballem per suscitar l'interès i el reconeixement de públic i programadors, així com d'ajuntaments, centres, Consells Comarcals, Biblioteques entre molts altres.
Busquem un teatre vinculat amb la societat, fins ara ho hem fet, incorporant als nostres espectacles detalls adreçats a col·lectius diversos com: de cultura inclusiva (El silenci d'Hamelín), de memòria històrica (La maleta de l'Agustí), d'intercanvi intergeneracional (Operació AVI), de diversitat (Tripula), de sentiments (Orbital), entre molts altres. Tenim nou espectacles disponibles. Hem fet 2.150 representacions arreu del món.
Qui vulgui establir complicitats amb personatges carregats d'humor i emoció, que ens busqui. Segur que traurà alguna cosa de profit, encara que sigui viure uns instants d'aire alterat ... o conèixer els mons possibles que hi ha dins d'aquest món impossible.
La visita de la vella dama
Clara Zachanassian torna a la seva ciutat natal, Güllen, per tancar una ferida oberta fa 45 anys. Durant aquest temps, ella s’ha enriquit i, curiosament, la ciutat ha caigut en la misèria. Els gullenencs l'esperen il·lusionats, sobretot l'Alfred ILL, el seu amor de joventut. Tots tenen l'esperança que la Clareta els tregui de la ruïna. Però ningú dóna res a canvi de res...
“Jo descric homes, no marionetes”, diu Dürrenmatt. I en aquesta versió de La visita de la vella dama convertim gairebé a tots els personatges en titelles. Sembla una irreverència cap a l’autor, però, en el fons, la irreverència no és més que una forma de veneració.
Veneració cap a una obra fulminant, on ningú queda exempt de responsabilitat. Veneració cap a un text on la venjança i els diners manipulen la trama fins a convertir-la en una espiral d’on no se’n pot sortir. Ni qui és manipulat, ni qui és manipulador. Tan sols hi ha dos personatges que no són titelles: Clara Zachanassian -la vella dama- i Alfred Ill -el seu antic amor- encarnats per Vicky Peña i Xavier Capdet. Ells són de carn i òssos, sí, però els fils de la trama els entortolligaran més que a ningú. Destrossem, doncs, a Dürrenmatt perquè ens parla d’un món destrossat, sense principis, sense humanitat, només amb l’aparença de.
