Inés Boza reapareix a escena després de molts anys per posar la veu i el cos, per a portar els traços del seu camí a aquest present de relacions virtuals i Intel·ligència Artificial.

Un present ple de paisatges escènics que connecten els mons de creadores actuals de la dansa i les arts en viu.

Una peça de dansa teatre per construir ponts entre passat i present, indagant en el capritxós joc entre l'oblit i la memòria i donar espai a les veus de dones de diferents generacions. Compta amb la presència d'Inés Boza i l’acordeonista Edurne Arizu en l'escenari, acompanyades en la virtualitat per les joves creadores que les fan de mirall des de les projeccions. L'espectador entra a l'univers i  a l'espai íntim de la Inés Boza, el qual fa travessar pels cinc sentits qui la mira o l’escolta, pels paisatges d'una vida dedicada a la creació de mons escènics i poètics. El que li mou és la raó poètica i la necessitat d'escoltar el present, aquest salt brutal en què la tecnologia i el cos conviuen en la incertesa. 

L’espectacle El salt del cèrvol sorgeix d'una recerca sobre l'arxiu viu de la Inés Boza. Sorgeix d'unes preguntes sobre els canvis, sobre com la trajectòria oblidada dels que van fer possible la democratització de la dansa en Barcelona i fet en el present. 

Durant el passat any 2023 es fa un revisió documental de l’arxiu que la directora Inés Boza titula: “Els ponts de la memòria”, on determina unes preguntes fetes en veu pròpia sobre l'evolució en la creació artística de la dansa a Barcelona i del moviment artístic de la dansa a Barcelona, concretament a al context de La Caldera, el Mercat de les Flors i dos grups de creació artística comunitària.

Es farà una mostra de l'espectacle en la seva primera fase "en cru", però l'estrena de l'espectacle en el seu format definitiu tindrà lloc a l'octubre al Mercat de les Flors de Barcelona.

És una producció del Mercat de les Flors- Casa de la dansa de Barcelona.

Compta amb el suport de ICUB-Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona i l'OSIC- Oficina de suport a la Iniciativa cultural de la Generalitat de Catalunya,

SOY COMO UN ÁRBOL. M.D. Espectacle entorn a l'obra de Miguel Delibes. Direcció i coreografia. Coproducido pel Festival T.A.C. de Valladolid, Ballet Contemporáneo de Burgos i La Quimera cia de Teatro, amb actors i ballarins de totes les edats. Estrenat al Teatro Calderón de Valladolid. ( Diciembre 2020).

A La Caldera ha estat treballant en la prepraració i recerca dels continguts de les direccions escèniques i coreogràfiques.

Amateurs és un espectacle de dansa-teatre que parla de la gent que s'atreveix a viure el que un dia li van negar o es va negar, de la gent que un dia es va adonar que el seu cor era un múscul que bat dins d'un cos adormit (assegut, oblidat), i es va proposar despertar-lo. Gent que es va atrevir a trencar la seva trajectòria escrita i es va descobrir molt més gran del que s'esperava, del que ningú esperava d'ella. Funcionàries, educadors, informàtics, arquitectes, periodistes, mestres, jubilats, aturats.... Un dia es van pujar a un escenari i ens van oferir la seva història.

<<És d'això del que ens parla AMATEURS, gent adulta que un dia es va permetre fer el que no va poder fer de petita.
Gent que no va encotillar la seva creativitat segons els canons acadèmics i els cossos dels quals no van ser homogeneïtzats.
Gent que va pintar de daurat les seves cicatrius i les va veure belles.
Gent que un dia es va aixecar de la cadira i es va trobar ballant.
Gent que va decidir expressar el que li passava.
La innocència d'un nen entendreix, la innocència d'un adult commou i és el principi del mestratge.
Els seus cossos eloqüents ens parlen de les seves vides, de les vides de tots.
La vida dels altres és la nostra vida.>>

Amateurs ho som tots a l'ofici de viure.

SOM EL QUE SOM. Inés Boza fa la direcció artìstica i coreogràfica d'aquesta peça dins del projecte artístic-pedagògic amb joves TOTDANSA  promogut pel Mercat de les Flors, l'Institut del Teatre i l'Institut Municipal d'Educació de Barcelona IMEB. (cursos 2017-2018-2019).

A La Caldera treballa en la preparació i recerca dels continguts de les direccions escèniques i coreogràfiques i dels tallers.

'Crec, d'una manera gairebé mística, que “tout comprendre, c'est tout pardonner'.

Roger Fry, de Virginia Wolf

'En un moment indefinit entre el vespre i l'alba, Edén Club tanca les seves portes al públic i al cha-cha-cha per mostrar-nos la seva altra veritat. Allí existeix una vida on els sons busquen respostes en el diccionari de les ombres i els cossos es desperten en una pista de ball hipnòtica on ja fa anys van caure els darrers lluentons.

S'obre la persiana d'aquesta pista amb regust  atemporal  i veiem com es construeix la música dels homes que, des dels temps dels temps, esperen; la música de les dones que practiquen la seducció a la deriva.

Cinc músics, cinc ballarins ens transporten a paisatges humans propers, teixint una obra que navega entre la misèria i la grandesa, la desolació i l'humor.

Dues personalitats de l'escena, Inés Boza i Giulia Valle, s'han buscat per transcendir les fronteres estilístiques amb nous llenguatges i el gaudi del so encarnat en la dansa multiplica les capes narratives.' Paulina Fariza

Companyia Senza Tempo i Giulia Valle Group Creació i direcció escènica Inés Boza Composició i direcció musical Giulia Valle Actors-Ballarins Inés Boza, Viviane Calvitti, Toni Mira, Carla Pérez Mora, Junyi Sun Músics Giulia Valle (contrabaix), Edurne Arizu (acordió), Pablo Selnik (flautes), Josep Cordobés (bateria i percussió), David Pastor (trompeta). Espai escènic Lali Canosa, Vestuari Miriam Compte, So Oscar Villar, Il·luminació Ganecha Gil, Coordinació tècnica Obrim Sala, Fotografia Alfred Mauve i Santaphoto (Sandra Ortiz). Distribució i producció Rosa Galbany. Producció i gestió Núria Martí.

Una coproducció del Grec 2016 Festival de Barcelona, I. Boza / SenZaTemPo, Sismògraf Festival de Dansa a Olot i Mercat de Música Viva de Vic. Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Amb la col·laboració de La Caldera Les Corts, l'Estruch de Sabadell i Claudia Crego.

'El más inusual de los festivales de Turín se llama Teatro a Corte y ofrece una interpretación completamente nueva del término danza de la corte. Los castillos ahora son accesibles para todos, la creación contemporánea es libre para jugar con los recuerdos de la monarquía y las danzas feudales

Tres coreógrafos que visitan un castillo, que eligen un espacio para el solo de todos, que trabajan sus creaciones a distancia pero se mantienen en contacto para inspirarse mutuamente. Como resultado, habrá, en lugar de una serie de tres solos, un espectáculo coherente, sutil, inteligente …

Inés Boza, cofundadora de la compañía de danza Senza Tempo y Roser López Espinosa, cada una, y luego juntas, lograron captar el espíritu del lugar y establecer un diálogo real con la arquitectura y su época, e incluso con el espíritu y el carácter de la danza barroca.'

Danser Canal Historique - Thomas hahn

Producció Festival Teatro Acorte, Estrena Castello d'Aglié, Torino (Italia) (2016)

Castello d'Aglié (2016)