Itxaso Corral Arrieta, Anabella Pareja Robinson

Profile picture for user Itxaso Corral Arrieta- Anabella Pareja Robinson

Itxaso Corral Arrieta. Organisme viu, habitada per multituds, em desplego en els entorns i els contorns de les arts vives, l'escriptura i els contextos educatius. Fisióloga amateur, experta en cal·ligrafia-coreografia, doctoranda paranormal, interessada en els processos comunicatius entre les persones vives, les seves capacitats expressives i afectives, i les seves maneres de fer i viure juntes.

Des del 2009 desenvolupo Investigacions Performatives i Dramatúrgiques al voltant del cos, la veu, el musical i l'escriptura. He presentat el meu treball en espais com La Casa Encendida, Matadero, CA2M, Centre Dramàtic Nacional, Museu Reina Sofia, Graner, Antic Teatre, Mercat de les Flors. He participat recentment al cicle Invocacions a la Capella Macba, amb la meva última performance Oscilantas.

Actualment, formo part de l'equip d'educació del MACBA participant en diverses propostes experimentals i performatives, i he estat comissària del programa En Família durant 3 edicions. Col·laboro amb el departament educatiu de la Fundació Brossa desenvolupant una proposta de mediació per a primària i secundària al voltant de la col·lecció permanent. En aquest curs, participo també en el projecte En Residencia, i continuo desenvolupant el meu PPhD (Tesi Doctoral Paranormal) compartida recentment dins del context del grup de recerca Especies en extinción a Madrid.

Anabella Parella Robinson. Mare, ballarina, nedadora, estudiant, lectora... sóc multitud. En aquests darrers temps m'interessa pensar que faig mons juntament amb altres pel fet d'estar en relació amb elles escoltant-les, observant-les, tocant-les, i de vegades, em converteixo en el medi: aigua/carn/paraula, per compartir això que ressona entre el ball i l'escriptura.

Actualment, desenvolupo, entre les Arts Vives i l'Escriptura, dues línies de treball. Una juntament amb l'artista basca Itxaso Corral Arrieta: Sortilegios del maternar (2022 fins a la data), espai per pensar juntes els maternars, les cures i les derives. I des del 2020 estic immersa en una investigació, en què l'aigua és la matèria que m'acompanya: Water my dances, water my thinking, la qual ha pres forma de ritual: Cerimònia, investigació desenvolupada com a resident de La Caldera el 2022. Pulpeando, Agitando, Meneando! i Olas, Aletas, Tentáculos y Bailongos, tallers impartits dins del programa MACBA en família i PÁCIFICO, un fanzine en què es recopilen pràctiques per guarir amb l'aigua, que va formar part del projecte El libro vivo sobre la salud de PAOS GDL a Mèxic. La Forma (2017), la meva última peça de ball, va ser acollida per ser desenvolupada dins del programa ARTAS de La Poderosa i s'ha anat remodelant en diferents contextos com Corpografies, al Festival Ahí Está al MUSAC i al Festival Sâlmon al Centre Arts Santa Mònica.

Amb Itxaso Corral Arrieta vam crear el 2020 un espai de recerca anomenat Hemos perdido el Cosmos en què ens trobem buscant pràctiques que ens ajudin a desenvolupar petites habilitats per realinear-nos, i per ara han aparegut les publicacions HECHIZO, LARVA i FÖSIL.

2024
Residència de creació

Sortilegios del maternar

Unes varetes, unes pedres o uns fils invisibles que llancem a l'aire i en caure dibuixen uns indicis que llegim i potser desxifrem i que ens acompanyen a continuar, entreteixides.

Uns verbs en infinitiu, unes pràctiques de cos o unes poètiques i imaginacions que es desprenen de posar el focus en aquesta etapa de la vida de totes, la de nouvindre al món; per pensar com les vides, com altres vides, com les nostres vides, juntes.

Llenguatge que intentem atrapar amb les mans* i integrar-hi la resta del cos. Aquest cos que ara practica el maternar i que intenta agafar tots aquests verbs que l'acompanyen. Perquè els maternars ballen, canten, tracen, llisquen, tripijoquen i fan i fan sense parar. Anhelant ser un espai-temps de trobada i aprenentatge d'éssers vives de temporalitats diverses.

*Les mans: El nostre lloc d'acció, de connexió amb allò altre, més enllà d'una mateixa, les mans que connecten amb allò quotidià i són portal còsmic, les mans que són les que saben sobre cuidar i sostenir i ens ho ensenyen cada dia. Aleshores ens preguntem: Com és la dansa d'aquestes mans que maternen? Quins són els traços, les escriptures, les coreografies, els gestos que convoquen aquestes mans del sostenir entreteixides?