Iver Zapata
IVER ZAPATA es graduade en Bioquímica per la Universidad de Murcia i en Coreografia pel Conservatorio Superior de Danza del Institut del Teatre de Barcelona. Realitza el Màster de Recerca en Arts Visuals i Estudis Culturals amb Perspectiva Feminista i Queer/Cuir (MUECA) de la UMH de Elche, on actualment cursa el seu doctorat en Creació Artística.
Es dirigeix cap a la creació i la recerca artística des de la dansa i la performance. En el seu treball incideix en la discursivitat política de la dansa i lxs cuerpxs, explorant una creació performativa atenta als estats sensibles de la percepció i a les mecàniques kinestèsiques com a espais polítics. Així, des de perspectives queer/cuir, busca una proposta de resistència i desobediència a les formes hegemòniques de relació amb i entre lxs cuerpxs, als circuits afectius generats en la trobada escènica i al contacte amb la memòria situada.
Entre els seus treballs destaca Prácticas sobre una masa celular, un projecte art-ciència becat per les Beques OSIC i INJUVE, amb residència a Fabra i Coats i La Visiva, i presentat a Matadero Madrid i al Festival 10 Sentidos. També Êttupendô Deliriô, amb residències a La Caldera, Espai NyamNyam i Re_Utopia, presentat al Centro Párraga (Murcia), el festival Si No Vols Pols No Vinguis a l’Era, La Caldera i Espacio Re_Utopia. Altres treballs, com Soft Fiction o Demiurgòs, han estat presentats al MACBA, Centre d’Arts Santa Mònica, Fabra i Coats (La Poderosa) i la Fundación Mies van der Rohe.
Forma part del projecte autogestionat Cascades, que mobilitza contextos de recerca a Barcelona, amb el suport del Festival Sâlmon i Antic Teatre. També és integrant de Las Cosas, un grup de performers dedicat a la performance situada i de llarga durada que sorgeix després d’una col·laboració al MACBA i que compta amb el suport de la galeria TheOver i el Centre d’Arts Santa Mònica. Aquest col·lectiu també desenvolupa tasques pedagògiques dins del departament educatiu del MACBA.
Col·labora amb artistes com Aimar Pérez Galí, Quim Bigas, M0ster_Lab, Agustín Ortiz, María José Arjona, El Conde de Torrefiel i Elmgreen & Dragset.
Metodologías Estrábicas: Alianzas desviadas entre danza y culturas mágicas populares para la creación escénica.
Foto de Tristán Pérez-Martín
Metodologías Estrábicas: Alianzas desviadas entre danza y culturas mágicas populares para la creación escénica.
Esta investigación metodológica de creación en danza explora el cruce entre la danza contemporánea y las prácticas de curandería popular y brujería tradicional del levante ibérico. Desea desarrollar unas metodologías estrábicas que articulen una práctica quimérica coreográfica, performativa y ritual. El interés investigativo se centra en descubrir cómo esta mirada desviada y multifocal plantea desafíos formales, estéticos y políticos para la escena contemporánea de las artes vivas.
Se acoge el gesto estrábico como propuesta para unas metodologías de superposición de disciplinas, con el objetivo de vislumbrar formas extrañas y alternativas de experimentación y creación en danza. Gayatri Gopinath (2020), desde su revisión de la producción artística de la diáspora queer, encuentra la mirada estrábica como un rasgo característico de las prácticas estéticas queer. Estas visiones rebeldes, incorregibles y multifocales, que se desvían hacia múltiples objetos, espacios y temporalidades simultáneamente, posibilitan una acción desorientada y productiva, con la cual superponer la creación en danza, las prácticas mágicas populares, las estéticas performativas y el sentido dramatúrgico escénico.
Desde estas fricciones de cruce entre cuerpxs, disciplinas y sentidos estéticos surgen las siguientes preguntas que guiarán la investigación metodológica:
¿Cómo trabaja unx cuerpx que desde la danza accede a códigos corporales de la curandería y la brujería?
¿Cómo unx cuerpx que opera desde el cruce entre danza y ritual genera modos de creación basados en la experiencia en vivo?
¿Cómo el ensayo de la danza puede mantenerse en el riesgo y lo no controlable del espiritismo? ¿Qué tipo de acontecimiento puede ser este?
¿Cómo los códigos performativos de eventividad de las prácticas mágicas pueden proponer otros formatos para la creación contemporánea en danza?
¿Cómo sería una dramaturgia escénica suficientemente abierta/flexible/blanda para permitir que suceda un evento performativo y ritualístico?
Êttupendô Deliriô
Êttupendô Deliriô és un procés de recerca que dóna una nova aproximació a Una Cosmología sobre el Ablandar, un projecte d'Iver Zapata.
Partim dels deliris, els estats de la percepció alterats i les visions d'altres mons i cossos que les vivències cuir entreveuen. Estovar el seny ens pot oferir la possibilitat d'entendre altres maneres de ser i estar, de relacionar-nos i cohabitar.
Això pretén bregar amb la incomoditat davant de les formes que l'home modern occidental ha imposat per relacionar-nos amb el món, l'entorn, amb les coses que ens envolten i amb les que convivim.
Estovar la mirada. Entendre altres coses a les coses. Els llenguatges de la matèria que es frega. Els sistemes inconscients que parlen duna altra vida en això que es toca. La vida que compta amb el(s) mort(s), amb altres cosos, amb altres temps. Allò que coneixem sense saber i allò que desitgem sense conèixer. Els corps en transició. Les visions. Els mons dels seus deliris.
Una Cosmología sobre el Ablandar, va iniciar gràcies al suport de La Poderosa, possibilitant-ne la conceptualització i diverses formes de materialització. Ara, a La Caldera, amb Êttupendô Deliriô volem trobar els llocs poètics del cos que aquest desplegament teòric ofereix: entrar en joc amb els mons suggeridors, incerts i gairebé impossibles dels que parlem; els estats perceptius i somàtics que es requereixen per obrir altres possibilitats de ser-hi i relacionar-se; i dirigir-nos cap a una acció i una imatge que es precipiten a l'expansió, a la multiplicitat de ser o deixar de ser. L'aproximació a la investigació és des del desenvolupament de pràctiques diverses que suposin un lloc d'experimentació constant, entrant sempre en relació amb allò desconegut, allò impredictible i l'adaptació constant del cos.
