Amèrica Llatina és una realitat de contrastos permanent: diferències de clima, desigualtat social, diversitat ètnica, etc. Això també es manifesta en la cultura del ball que la caracteritza, on l'alegria i la violència conviuen igual que la vida i la mort. El Ball és un fenomen social que sovint succeeix en el context d'una festa, sigui en un bar, una revetlla popular o una discoteca, on l'esdeveniment transcorre marcat per l'atzar i l'imprevisible, entrellaçant persones i les seves històries. En tant que pràctica social en què l'individu es dissol en la col·lectivitat i posa el cos al servei de la música i la festa, el Ball (diferent de la dansa com a disciplina) té quelcom ritual.

En aquesta creació, LaCerda es proposa indagar en l'impuls vital que mou a tot cos que balla al ritme de la música, investigant la naturalesa del ball com a moviment, però també com a espai de trobada festiva i paradigma de la col·lectivitat. Inspirant-se en les maratons ballables i els ritmes llatinoamericans, l’Edward Tamayo (coreògraf i director de la peça) ha desenvolupat un sistema de composició coreogràfica en bucle a partir del qual s'ha creat la peça: els "mantras", que se centren en la relació dels peus amb la pelvis, en l’espai, el ritme i el grup.

El Baile de la Zurda és un homenatge al ball, a les ganes de viure ballant malgrat tot; un homenatge també a les arrels llatinoamericanes dels creadors, font de la seva passió per la dansa.

La setmana de residència tècnica a La Caldera ha de servir a la companyia per fer les proves de llum i so necessàries per a l’estrena de l’espectacle al Sant Andreu Teatre de Barcelona a finals d’abril.