Márcio K. Canabarro
Márcio K. Canabarro va néixer el 1985 al Brasil. És ballarí i coreògraf, amb una llicenciatura en Comunicació Social, una especialització en Arts Escèniques per SEAD i la certificació com a Embodied Myoreflex Therapy Practitioner. A Márcio li interessa explorar les interseccions entre la narratologia, la performance i les pràctiques de mindfulness. El seu treball se centra en les implicacions socioemocionals de l’accessibilitat —específicament, en com els biaixos culturals al voltant de la visió configuren la intimitat, l’autoestima i els rols socials de les persones cegues i amb discapacitat visual—. Té una malaltia degenerativa anomenada retinitis pigmentosa, que provoca una pèrdua progressiva de la visió perifèrica i, eventualment, ceguesa. En lloc de tractar-la com un obstacle, la concep com una col·laboradora creativa que requereix adaptabilitat, inventiva i connexió.
Actualment, Márcio col·labora amb el director de cinema i artista Savio Debernardis en Rehearsal Series, un estudi en curs que explora l’autoficció com a eina d’honestedat radical i la fragmentació artística com a mitjà de col·laboració i articulació de l’accés.
Márcio també treballa com a ballarí freelance amb Hodworks (HU), CRANKY BODIES/a company (DE) i Meg Stuart/Damaged Goods (BE/DE). En el passat, ha col·laborat amb Benoît Lachambre, Sara Shelton Mann, Mark Tompkins, Keith Hennessy, entre d’altres.
THE THIRD SPACE
THE THIRD SPACE – a choreographic-crossdisciplinary research region (una regió de recerca coreogràfica i transdisciplinària)
Què queda invisibilitzat i abandonat a les regions perifèriques de la recerca coreogràfica? Què habita en els buits entre residències, en les pauses marcades pels horaris d’obertura i tancament dels espais, i en el temps suspès mentre el públic espera per entrar al teatre i les intèrprets s’hi estan abans que comenci la funció? Quin potencial emergeix en aquest «tercer espai», a la intersecció entre els tancaments i els nous inicis?
Juntament amb els artistes multimèdia Savio Debernardis, l’artista de la llum Sandra Blatterer i el músic marc Lohr, ens inspirem en el concepte de Third Landscape, teoritzat per l’arquitecte paisatgista, teòric i escriptor francès Gilles Clément, per entendre els territoris desatesos no com a deixalla, sinó com a potencial: no fix, sinó dinàmic, inestable i necessari. El nostre Third Space ressona amb el Third Landscape —una zona d’obertura, vulnerable a l’esborrament però rica en invenció. A La Caldera explorarem com els moments de disrupció estètica i perceptiva —de la visió, del relat, de l’orientació— poden esdevenir un terreny fèrtil per a noves formes de trobada. Si tota organització espacial genera la seva pròpia zona desatesa, ens preguntem quines formes de cura, curiositat o coreografia podrien reanimar-la.