María García Vera, Juan Miranda
MARÍA GARCÍA VERA. Creadora que vincula des de les arts escèniques el cos i el cinema. Estudia Interpretació en El Institut del Teatre i Cinema en la Sorbona i en la Universitat Pompeu Fabra. Combina el treball com a actriu en cinema i teatre amb la creació i recerca escènica i cinematogràfica. Es forma en dansa Bodi Weather amb Andrés Corchero. És Membre del projecte Ocupacions creat per la Porta en 2012. Durant 2013-2014 forma part del col·lectiu Mortal de Necessitat juntament amb Oscar Dasí , Sergi Faustino i Itxaso Corral. És artista resident del Graner 2014-2016. Participa com a actriu en el llargmetratge Ardara, prepara el seu tercer projecte escènic al costat de Juan Miranda: Werner o el blau dels orígens, al voltant de la figura del cineasta Werner Herzog al mateix temps que participa com a actriu en Sapucay (Juan Miranda-Chroma Teatre: Temporada Alta, Festival Grec, Fira Tárrega, Sala Hiroshima, Festival Fidcu l'Uruguai 2017), en la peça Kopfkino, dirigida per Mariona Naudin (Festival Salmon, Mercat dels Flors, Escena Poblenou, Antic Teatre), i en l'obra Festa de balls per a salvar el món, creada i dirigida per Miguel Ángel Blanca (Festival de Música Viva de Vic, Antic Teatre, Festival Sisme 2017, Atlántida fil Festival, La Naus de València, Centre de Creació Contemporània).
JUAN MIRANDO. Articula el seu treball entre l'adreça, la dramatúrgia i l'actuació. Interessat a crear un estret diàleg entre pràctica i transmissió, la seva recerca escènica es completa en l'àmbit pedagògic. Inicia els seus estudis a Buenos Aires amb Pompeyo Audivert, Rhea Volij i Alejandro Catalan. Es Llicència en Direcció i dramatúrgia a l'Institut del Teatre de Barcelona; continua la seva formació a Berlín i Bèlgica amb She She Pop, Joseph Pearson i Karin Kirchof, entre altres. A partir d'aquest any realitzarà el programa de Màster Das Theatre en la Universitat de les Arts d'Amsterdam. Ha dirigit Mon fils marxi juste un peu plus lentement de Ivor Martinic (Finalista Prix Théâtre 13 Paris 2018) Sapucay (*FIDCU Montevideo l'Uruguai 2017, Hiroshima, FID, Festival Grec, Fira Tàrrega i el Festival Temporada Alta) Werner o el blau dels orígens dels orígens, Els Esqueiters en col·laboració amb Nao Albet i Marcel Borràs (Théâtre de l'Archipel, de Perpignan 2017, TNT, Festival Grec) Els altres mars d'en Kaspar Hauser de Felicia Zeller (Versus Teatre 2015), Boquitas Pintades de Manuel Puig (Versus Teatre, 2014) Micrología Segona, El dia que vam obeir i Buits i nous i cartes que no lliguen, de Núria Vizcarro Boix (Fira de teatre de Manacor 2013, Fira de teatre d'Illes Balears 2010) Delikatessen Haus de Marcela Paoli (Festival L'Alternativa, Madrid) Menys Emergències de Martin Crimp (Teatre Gaudi 2011) El cadàver de la Nació de Néstor Perlongher (L'excèntric de la 18, Buenos Aires 2008). Des de l'any 2009 codirigeix la companyia Chroma Teatre.
Com a intèrpret i creador col·labora amb el coreògraf Sylvain Huc en Game Boy (Naus de l'Escorxador Madrid, Hiroshima 2017) Projet Dehors (Quartier du Breil, Nantes França) Vaques Sagrades de Denise Duncan. Dir. Joan Arqué. (Teatre Almería 2014) Trossos de la Cia.. Obskené. Dir. Ricard Soler. (Sala Beckett, Fira Tàrrega, Festival TNT 2012). Amb Chroma Teatre Toribia Copa de Melina Pereyra (Festival Ulls 2009) Allà on et trobis de Melina Pereyra (Nau Ivanow, Cicle d'Arts Escèniques a Maremàgnum, Associació Cultural Ulls Art, 2012).
És docent en Chroma Teatre Estudi, en el Grau d'Arts Escèniques de la Universitat de Girona (ERAM) i a l'Institut del Teatre de Barcelona. També ha impartit seminaris i tallers en la Universitat de Barcelona.
HARMÓNICA
És una investigació escènica que pretén prendre com a punt de partida una recerca escènica de l'imaginari del director americà Harmony Korine en diàleg amb temes com: el nihilisme de l'anomenada generació X dels anys noranta i el despertar sexual i la violència durant el trànsit de l'adolescència a l'adultesa.
El llenguatge narratiu de Korine ens toca profundament amb la seva veracitat. Per aquesta raó, el nostre treball partirà de l'exploració física del llenguatge buscant un moviment interromput, simple i alhora excessiu, propi del seu imaginari.
Figures i personatges perifèriques amb tota mena de sentiments molt íntims. Cossos desitjants, el desig com a política, i la política del desig com a constructors de la societat.
Ens interessa treballar amb la violència i la potència del cos com una energia positiva, una força alliberadora en les seves instàncies efímeres, sempre present en la seva ocurrència: immediata, però material; ominosa i excèntrica, però veritable en la seva realitat com una construcció poètica.
Sobre cinema i cos
Des de l'escena ens preguntem com la imatge cinematogràfica pot ser encarnada per un cos en present. I de forma més específica: com nosaltres, María i Juan, fascinats per certes cinematografies excèntriques com la de Korine, treballem per a encarnar en un cos aquestes visions.
Què passa quan un cos es manifesta a través de la seva mera presència, amb la violència, la suor i el pathos de la seva carn? En termes del moviment de la peça, investigarem la corporalitat específica d'un cos impulsiu i passional, un cos que ha estat sostret i esbocinat. Donarem forma una vegada i una altra a una cosa fracturada, que no obstant això conté la suavitat i la puresa del mal·leable.
Investigarem sobre els rastres enterrats de la corporalitat: el que és violent, animal, pre-racional i luxurios. Buscarem l'emergència de les possibilitats latents però oblidades i reprimides del llenguatge del cos.
Un cos explotat. L'explosió dispara en múltiples sentits. I paral·lelament a això l'obsessió i la rigorositat del petit: la condensació i la vibració del diminut. Una coreografia del detall. Busquem aquest punt vertiginós on es freguen l'immens i el minúscul, l'inconcebible i el deformi. Un virtuosisme de la desproporció, l'alhora molt gran i el molt petit.
Vera-Miranda
Col·laborem junts des de 2010. Micrología Primera la nostra primera peça, va ser presentada en La Caldera i en L'Estruch dins del marc 3 processos creat per la Porta, comptem per a això amb el suport de Sonia Gómez. La nostra segona peça escènica, Micrología Segona; El descens de Facunda Volupta, ha estat presentada en el Teatre Pradilo, La Porta, el Centre Párraga, l'Antic Teatre i el Museu d'Art Contemporani Santa Mónica entre altres llocs. Hem estat artistes residents de Graner durant dos anys consecutius i presentem gràcies al seu suport, un embrió de la nostra tercera peça escènica Werner o el blau dels orígens, en el Festival Dansa Llaura de la Pedrera. Durant 2015 realitzem tres presentacions obertes del procés de creació de la peça en els espais del Graner i vam ser triats entre els 6 artistes que van conformar la Fid 2016 (Finestra Internacional de la dansa), presentant un primer esquema de Werner a la Sala Hiroshima el desembre de 2016. Durant el 2017 hem participat en el Festival ACT de Bilbao, i hem realitzat una primera residència artística en l'Animal a l'Esquena. El novembre de 2018, vam realitzar la nostra segona residència en l'Animal, on presentem una última versió de la peça Werner i comencem el nostre pròxim projecte Harmònica.