Naia Ordorika Azkarate
Naia Ordorika Azkarate articula la seva pràctica entre la creació, la interpretació i la pedagogia. Es gradua en Coreografia a l’Institut del Teatre de Barcelona i amplia el seu recorregut a l’Escola Superior de Dansa d’Euskadi Dantzerti, Fontys University of the Arts (Tilburg) i l’Anton Bruckner Privatuniversität (Linz), desplegant la seva trajectòria entre la península i diferents contextos artístics europeus. Ha format part de la Cobosmika Junior Company i ha treballat com a intèrpret amb LaRutan Dantza Konpainia (Out of the Blue), Loturak Konpainia (Ausarta) i Lokke Konpainia (The Big Game), així com a Àustria a la peça Fragments i als Països Baixos a When a Woman Grieves.
El treball de Naia parteix del cos com un camp d’afectes, símbols i percepcions en transformació. El seu recorregut en el ioga travessa aquesta exploració, modulant la relació amb el temps, els ritmes i els llindars, aprofundint en la percepció, la presència i la relació amb el cos dins dels processos de creació i transmissió. Li interessa construir un discurs que operi des del sensorial i l’experiència, i no des del sermoneig. En les seves creacions, el símbol i l’objecte esdevenen dispositius coreogràfics. Entre els seus projectes es troben Uebos (2022), Batu (2023), Bitarte (2024) i Huevos (2025).
Perecedero
Perecedero aborda la bellesa com a sistema de valor utilitari: una economia silenciosa que organitza, regula i administra els cossos. No irromp: s’instal·la. No colpeja: pressiona. Un sistema on la pressió es dosifica, es normalitza, esdevé hàbit. Es manté en el temps i deixa de percebre’s com a violència adoptant la forma de cura.
El cos apareix com un camp de fricció, un lloc on es negocien la contenció i l’excés, el control i el desbordament. Perecedero no busca representar la fragilitat, sinó activar-la. Materialitzar-la. Fer-la operativa a través del moviment, la repetició i la insistència.
L’ou condensa aquesta lògica. Dissenyat per suportar una pressió extrema però vulnerable a l’impacte mínim. Es cuida mentre promet, es protegeix mentre és útil, es destrueix quan deixa de complir la seva funció.
Cuidar allò que se sap perible. Sostenir una promesa destinada al trencament.
La investigació construeix una arquitectura fràgil —no feble—: un ordre precís sostingut en el límit, on l’excés s’acumula i la fragilitat es revela com a potència continguda.
Residència en col·labroació amb el CSD de l'Institut del Teatre.