NATALIA FERNANDES (1987, Brasil). Ballarina, coreògrafa i professora de dansa originària del Brasil i establerta a Madrid des del 2017. Actualment, sóc intèrpret en les produccions de Jesús Rubio Gamo (Gran Bolero - Premi Max 2020 - i Acciones Sencillas), de Poliana Lima (Las cosas se mueves pero no dicen nada), i del nou projecte de creació de Celso Gimenéz /La Tristura, Las Niñas Zombi. El 2022/23 sóc l'assistent de coreografia de l'obra Breve Historia del Ferrocarril Español dirigida per Beatriz Jaén, text de Joan Yago al Centro Dramático Nacional. El novembre del 2023 és artista convidada del Taiwan Dance Platform, in WeiWuYing i al Dance South a Chiayi amb el sol Anatomia y Estrategia, i amb el seu taller d'Anatomia Inventada.

Estudiant de Dansa entre els anys 2006 i 2013, vaig rebre dues vegades beques de recerca Alumne-Artista pel SAE-UNICAMP. A l'escena independent de la dansa contemporània de Sao Paulo, comença la seva trajectòria el 2005 treballant de la mà d'artistes brasilers com Maurici d'Oliveira, Sandro Borelli, Alex Soares, Morena Nascimento, Mirian Druwe, entre d'altres. El 2013, rep una invitació per ballar amb Nir de Volff - TOTAL BRUTAL, a Berlín. A partir d'aquest moment, comença a col·laborar amb diferents coreògrafs entre Alemanya, els EUA i Espanya, com ara: Cocoon Dance, Sebastian Hirn, Sonia Soares, Abhilash Ningappa, Jesus Rubio, Lucia Marotte, Poliana Lima i Celso Gimenéz. El 2021, a Madrid, és una de les seleccionades de l'Escola d'Hivern de Conde Duque.

Com a creadora actualment investiga el seu projecte Podemos hablar de Caetano?, que compta amb un equip format per Celso Gimenéz de La Tristura, Vicky Leaks i Blanca Bonet. Aquest projecte té suport del Centro de Arte Contemporáneo Conde Duque, del Centro Coreográfico Canal, La Caldera, ​​Los Barros (d'Elena Córdoba i Carlos Marquerie), Universidad Carlos III de Madrid, la Casa de Brasil. El 2022 és una de les artistes seleccionades per a les Residencias Paraíso.

Acompanya el procés de ballarina, creadora i investigadora la tasca docent amb la creació de l'Anatomia Inventada. En aquesta barreja, Natalia reconeix les eines creatives, les petites invencions, ficcions i desitjos. La feina com a intèrpret per a diferents coreògrafs(es) segueix obrint camins creatius per pensar les seves pràctiques. L'exercici de la docència és allò que nodreix la seva creativitat i impulsa el desig de continuar ballant. Amb les classes d'Anatomia Inventada Natalia troba un temps físic per a la investigació del cos que s'imagina i, després, balla.

“En aquest equilibri no-estàtic de les coses és on el meu cos balla. Comprenc el meu procés creatiu com la meva manera de pensar i estar al món. Sostinc un desig constant de portar el cos que balla a ocupar altres espais, altres temps i experimentar la durada de la dansa al món.”