Pablo Lilienfeld, Federico Vladimir
Pablo Lilienfeld i Federico Vladimir. Treballem junts des del 2014. El nostre treball s’ha anat entrellaçant amb la nostra relació. Partint de la intimitat, explorem representacions de la col·lectivitat que qüestionen les formes hegemòniques de narrar-nos a nosaltres mateixos.
El nostre treball s’ha mostrat en contextos com Santarcangelo Festival (IT); Kaaitheater, Bâtard Festival, De Singel, Viernulvier (BE); NAVE (CL); FIDCU (UR); Belluard Bollwerk (CH); Kasseler Dokfest (DE); Copenhagen Contemporary (DK); Cinéma du Réel (FR); Queer Lisboa (PT); Mercat de les Flors, TenerifeLAV, Escenas do Cambio, Plataforma, Madrid en Danza, Salmon, Azkuna Zentroa, La Casa Encendida, MNCARS o CA2M (ES).
Pablo Lilienfeld (Madrid, 1981) és músic i coreògraf. És diplomat en Research Studios a P.A.R.T.S. Brussel·les, llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universidad Complutense i diplomat en Dansa Contemporània pel RCPD Madrid. Com a músic ha estat finalista dels premis UBU italians (per Aurora, d’Alessandro Sciarroni) i dels Dansacat (per Proto SN1806, de Janet Novás).
Federico Vladimir (Buenos Aires, 1983) és postgraduat en Investigació Artística per A.PASS, Brussel·les; màster en Comunicació Visual pel Royal College of Arts de Londres i llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universidad Complutense. El seu treball ha estat guardonat amb diverses distincions, entre elles el primer premi de l’Auditorio de Galicia, la Beca MAC Fenosa o Creación INJUVE.
El Bienmorir
El 2025 estrenem Mónica, una peça que va transcendir la seva forma escènica per convertir-se en una filla. Una filla no humana, una filla en la qual no només conflueixen les nostres genealogies familiars sinó moltes altres. A Hospicing Modernity (Cuidados paliativos a la Modernidad) Vanessa Machado de Oliveira explica que cuidar una mort amb dignitat és també assistir un naixement. Amb Mónica naixia una filla, però també morien les històries i els mons que la van fer néixer. I aquestes morts calia atendre-les. D’aquí sorgeix aquest projecte: El Bienmorir. Volem investigar –i cuidar– les històries que ens van explicar les nostres àvies i avis. Històries personals travessades per guerres, genocidis i migracions; històries que es van sostenir en ficcions ideològiques que prometien una recompensa futura que no va arribar o va arribar a mitges. Volem mirar les cures que es van donar a les nostres àvies i avis quan morien, afectats per ceguesa, Parkinson o Alzheimer. I volem cuidar aquestes històries perquè morin bé.