PAZ ROJO (1974, Madrid). Coreògrafa, ballarina i investigadora. Desenvolupa la seva activitat a la cruïlla entre les pràctiques artístiques, la coreografia i la filosofia; investigant l'autonomia de la dansa dins de la producció de valor capitalista. Graduada en creació coreogràfica per la School for New Dance Development, Amsterdam (1996-2000). Actualment realitza un projecte de doctorat a la Stockholm University of the Arts, Estocolm, Suècia anomenat The decline of Choreography and its movement: the subaltern pathway (l'ocàs de la coreografia i el seu moviment: una via subalterna). Recerca amb una àmplia trajectòria i vinculada a diverses institucions, contextos auto-organitzats, marcs d'exhibició, programes educatius i iniciatives independents d'Europa i Iberoamèrica. Al llarg d'aquest recorregut, ha tingut diferents manifestacions com els solos de dansa El que sigui movent-se així (2011) i EX POSICIÓN UNIVERSAL (democracy is a psycho-kinetic training) (2012); els experiments escènics col·lectius Acción Inaugural (2011); YES WE CANNOT, una pre-formance en la era de la con-fusión (2012); The Gerries by Gerry (2012); els assajos audiovisuals: I do not like community in the same way I do not like contact-improvisation (2013); DANCISMO (2014) i la performance ECLIPSE:MUNDO (2018), estrenada a Naves Matadero de Mdrid i que es presentarà al proper Festival Sâlmon. També ha estat comissària del Festival ¿Qué puede un cuerpo? (La Casa Encendida, Madrid 2014-2015), així com iniciadora i facilitadora dels contextos d'investigació col·lectius: ASSIM NÃO, PERO ¿CÓMO? (LOT, Sao Paulo, 2017); [CAMP # 1] coreografiar la dissidència (Teatre Pradillo, Madrid 2014); ¿I si deixem de ser (artistes)? (La Casa Encendida, Madrid 2013); A piece ... together? (Barcelona, Sao Paulo, Viena 2010-2011); i el laboratori itinerant coreografia: un problema a practicar (Madrid, Barcelona, Sao Paulo, Viena, Amsterdam, Istanbul, Brussel·les, Moscou, Estocolm i Ciutat de Mèxic). En els últims anys ha treballat com a intèrpret i col·laboradora amb altres/as artistes com Norberto Llopis (The Capitalist 2016-17), Ivanna Muller (Notes 2016-17), Diego Gil i Igor Dobricic (The half 2011).