Quim Bigas
QUIM BIGAS BASSART (1984), Barcelona. Des del 2007, combina el seu propi treball amb col·laboracions artístiques, tant com a creador com a intèrpret. Obsessionat amb la coreografia, la dramatúrgia i els processos informatius, el seu interès en la creació escènica està centrat en la performativitat i lo performatiu, la ramificació d’una mateixa idea o les trobades creatives, així com en la investigació de moviment, les interaccions i els procediments informatius que es generen. Normalment treballa en connexions entre la teoria i la pràctica, amb l’objectiu de qüestionar i redefinir idees relacionables amb representació/actuació, la constitució del procés creatiu o els protocols de l’espai escènic. En els últims anys, s’ha involucrat en col·laboracions i relacions amb Aitana Cordero, Carme Torrent, El Conde de Torrefiel, FESTUCS o Raquel Tomàs.
Actualment viu entre Copenhaguen, Estocolm y Barcelona.
Desplaçament variable

DV (Desplaçament variable) és una peça de dansa documental que pren com a punt de partida el registre audiovisual d’un centre de dansa. En aquest cas, ens hem centrat en alguns dels treballs en solitari d’aquest recurs.
A través de 3 intèrprets que ens narren amb els seus cossos els desplaçaments de 38 solos, apareixen en escena diferents gramàtiques corporals. Aquests desplaçaments, donen continuïtat i afegeixen nous afectes a allò que ja ha estat realitzat i emmagatzemat en el registre. Aquí, el concepte d’arxiu és desvetlla com una entitat en moviment continu i com un lloc des d’on disparar els sentits.
Una proposta on allò visible i invisible van agafats de la mà; on les referències van prenent espai i presenten possibles ordres que reformulen les nostres maneres de veure i de generar sentit.
Estrena al Mercat de les Flors al Juliol del 2019.
APPRAISERS
El projecte APPRAISERS explora la ramificació de formats, conceptes i metodologies relacionades amb la informació i les dades en temps real a través de diferents estètiques de producció. Per a això, navega amb la idea d'el cos com a arxiu o canal informatiu, com a reflex de l'consum i de el procés d'etiquetatge. Simultàniament, és una pràctica coreogràfica aplicable a molts camps que està preparada per ser compartida en qualsevol moment. A través del desenvolupament d'habilitats i regles, APPRAISERS pretén donar visibilitat al que present, així com potenciar la idea que som "creadors de la nostra pròpia realitat".
A partir de la "nova" era de la informació, hem adquirit la capacitat de ser prosumidors (productors i alhora consumidors). En certa mesura, el present és un concepte que està en continu diàleg entre el nostre cos productor i el seu context; afrontándonos a la capacitat de quedar-nos i ser capaços d'informar-nos dins el context en el qual habitem. A causa de l'existència de moltes tecnologies i dispositius que faciliten un enfocament diferent cap a l'encarnació de la presència, "només" estar "aquí i ara" és una tasca cada vegada més complexa. El desig compulsiu i la presumpció de compartir informació i experiències a través de les plataformes de mitjans socials s'ha convertit en part de la rutina de la vida diària. De forma explícita, l'ull es converteix en un filtre per discernir el que és de valor. Aquest nou comportament afecta la nostra capacitat d'observar, de comportar-nos, d'entendre'ns i tenir experiències. Aquesta domesticació social dels mitjans de comunicació resulta en un desinterès cap als llocs físics que habitem i les relacions que generem amb els nostres cossos.
Aquest projecte va començar el 2011 i està en constant evolució, re-adaptació i re-configuració. Fins ara, el treball ha tingut diversos formats: diàleg coreogràfic, estructura de moviment, estructura de veu, exposició cartogràfica, una conferència en solitari, un disparador per a una conversa i un Tesaurus. L'objectiu d'el projecte és mantenir la inversió en els formats, formes de compartir la mateixa idea i suscitar preguntes que posen la seva atenció en la presa de decisions, el treball, el consum i el procés de classificació. Tot i que això sembla un objectiu força general, és molt específic. El projecte se centra de manera precisa en "la informació que ja és aquí" utilitzant la mirada per crear un engrossiment del que és concret. El treball s'obre als sentits per la simplicitat de la seva tasca, es converteix en compartible i en una conversa que es desenvolupa amb potencial inherent a expandir-se.