DONA de Queralt Riera és un text arriscat. I la proposta que veureu a La Caldera és el resultat d’un primer procés de creació de mes i mig de durada. L’espectacle final es presentarà al Centre de les Arts Lliures (Escenari Brossa) durant les mesos d’octubre i novembre de 2023.

En quant al text, una literatura que fa pensar en Rodrigo Garcia, Sarah Kane, el “Susn” d’Herbert Achternbusch. Un text culte, com tots els textos de la Queralt, ple de referències culturals que es nodreix dels nostres mites i avança amb pas ferm fins l’actualitat. Un exercici de literatura i estil. Un text on la poesia, el moviment i el teatre es donen la mà. I parlant de mites atàvics, aquest teatre arrauxat, passional, no neix del fetge com deien els grecs, sinó de la vagina. De la vagina de l’autora i de totes les dones i homes que pensem que un món millor passa per ser un món descaradament feminista.

DONA és una veu femenina, o poden ser tres o poden ser les veus de totes les dones i homes del món que desitgin comprometre’s amb un món on la humanitat recuperi la llum per la qual va ser creada. Parla de la soledat i les relacions. Una dona que ha d’assumir  una vida que mai no va voler. La soledat de tots nosaltres davant de fets que ens repugnen i ens qüestionen com som. La prostitució és un dels grans temes a debatre. La prostitució és el mal. El major mal de la nostra societat. Un mal tan arrelat que cal posar-lo dalt de l’escenari per enfrontar-s’hi. Ja no val mirar cap a l’altra banda quan parlem d’uns fets que fan avergonyir la societat sencera. I volem fer-ho abans no sigui massa tard, tot i que ja és massa tard.

Com tota la literatura de la Queralt, DONA té una estructura teatralment molt ambiciosa. Un text que em demana com a director apostar per una forma nova escènicament on el moviment pren especial rellevància, de la mà de la Fàtima Campos, al costat de la paraula. Amb la Queralt cal arriscar. I això ens atrau especialment. Arriscar i no quedar-se relaxadament en la xarxa de seguretat de la “pièce bien faite”. Aquí es tracta d’apostar i nosaltres apostem apassionadament per la Queralt. No podem passar de llarg davant d’una autora catalana que parla per tots i escriu així de bé.

Veu, cos i poesia per trencar amb la tradició del nostre teatre més clàssic.

Nosaltres apostem per aquesta DONA.

I vosaltres?

Raül Perales és productor de la peça Dona de la companyia Les Antonietes

Aquesta obra és fruit d’una recerca de materials sobre el tema dels abusos infantils. Ens hem adonat que vivim d’esquena a una realitat que afecta a un de cada cinc infants. El 20% de la societat pateix, ha patit o patirà abusos sexuals durant la infància. Ens adonem, en la nostra recerca, que no sabem res de res i que al nostre cap les dades sobre aquest tema s’endrecen de manera imprecisa i desordenada perquè ens és massa dolorós afrontar la veritat.

Pruna és una obra crua i poètica. Hem posat el cor al servei de la peça i esperem estar a l’alçada de tots els testimonis que ens han regalat la seva intimitat d’una manera tan generosa. La veritat, l’amor, el reconeixement, la responsabilitat són els nostres pilars. La voluntat artística i la creació d’una peça escènica contemporània de qualitat, el nostre motor.

Les eines que fa servir la companyia són un text contemporani nou, una escenografia de Jose Menchero, unes músiques de Joan Alavedra i un titella de Carlos Gallardo que representa l’ombra de l’abús, l’abusador, el silenci i el fum. I que ha estat creat a partir de dibuixos de nens i nenes i de sensacions i de testimonis i dolors.

Un muntatge que es desenvolupa entre el món real i un univers poètic, i que toca el tema de la violència contra la canalla d’una manera nova. Sense cercar el realisme, però amb una veracitat transparent, i ens situa a tots nosaltres al centre del conflicte.

Estrena en Escenari Joan Brossa dentro del Festival Grec de Barcelona - De Grec a Grec.

Raül Perales és productor executiu de la peça Pruna del col·lectiu NINS.

La Rosa té dos fills, o dues bèsties… L’Adam és un artista fracassat. Així el titlla ella molt sovint. Massa. En Santi fa boxa i és el fort dels dos, però un sobtat accident l’ha deixat en estat vegetal. La Carol és la parella d’en Santi però estima a l’Adam. Amb l’accident d’en Santi tots quatre es veuran obligats a compartir un mateix destí, lluny de l’harmonia que avui semblen sostenir. Només és qüestió de temps: tic tac tic tac…

Raül Perales és el productor de la peça Els porcs també menjen verd de Medusa Cultura.

El compositor Joan Magrané i el llibretista Marc Rosich escriuen una nova òpera a partir de les escenes amoroses de Tirant i Carmesina, els protagonistes del clàssic medieval Tirant lo Blanc de Joanot Martorell.

Magrané —premi Reina Sofía de Composició— i Rosich —que el 2007 ja va adaptar la novel·la medieval per a l’exitós muntatge teatral de Calixto Bieito— parteixen de la seducció i la sensualitat com a engranatge dramàtic de la proposta. En les seves mans, el gran fris medieval adopta el caràcter íntim d’una òpera de cambra, amb només tres cantants en escena i una formació instrumental reduïda. Tant el tractament de la veu com el del conjunt d’instruments parteixen d’un concepte modern i teatral, de ressonàncies expressives, però que també beu de la tradició madrigalista tardo-medieval.

Projecte d'Òpera de Butxaca i Nova Creació amb producció de Raül Perales.

Té setanta-set anys i es diu Marta. O, com a mínim, així li han dit fins ara. Però ella sempre s’ha volgut dir Solange. Aprofitant que el seu marit acaba de morir i ha hagut de traslladar-se a la residència Bon Repòs, ha decidit canviar-se el nom. Solange és molt més elegant.

A la residència, hi coneixerà l’Ernest i el Mateu. Dos avis que malauradament s’han acostumat a avorrir-se i discutir passadís amunt, passadís avall.La influència de la Solange i les seves ganes de viure en l’apatia dels dos amics acabarà provocant un munt de situacions absurdes i divertides que complicaran, i de quina manera, la vida de la Rosa, la directora de la residència. Com diu un dels personatges: la vida és massa curta per viure només cent anys.

Estrena a la sala Villarroel dins del Festival Grec de Barcelona.

Peça de la companyia Les Antonietes amb producció de Raül Perales.

Othello de Les Antonietes, un muntatge que gira al voltant de la gelosia, la manipulació i la violència de gènere.

La ciutat de Venècia atorga plens poders a Othello per governar, ja que ha demostrat que ningú està més preparat per aquest càrrec que ell. La primera decisió que pren és anomenar conseller al seu amic Cassio. Tothom hi està d’acord. Tothom menys Iago que amb l’únic propòsit de despertar la gelosia d’Othello s’inventarà una història d’amor entre Cassio i Desdèmona, recent casada amb Othello, per enemistar els seus dos rivals.

Peça de la companyia Les Antonietes amb producció de Raül Perales.

Kiakaha és una expressió maori que vol dir «Sigues fort!» i que dóna nom a l’associació per a les arts en moviment que dirigeix el coreògraf Jordi Cortés. Aquest col·lectiu, amb el qual Cortés treballa des de fa més de deu anys en l’àmbit del teatre físic i la dansa, va estrenar al Mercat de les Flors, en el marc del Festival Grec 2015, l’espectacle Fuck-in-Progress. 

El tema d’aquesta proposta de dansa és la por de mostrar-nos tal com som i la dificultat de treure’ns del damunt les capes amb les quals ens hem anat revestint i que prenen la forma de rutines, tics, pors i complexos. A l’espai tancat on transcorre Fuck-in-Progress s’hi troben persones que han viscut diferents experiències i que les compartiran a través de la dansa i la paraula. A partir d’aquí, es crearan jocs entre elles per tal de trencar els codis de moviment ja establerts i buscar una nova manera d’expressar-se i de relacionar-se amb els seus cossos. En parlen, amb paraules o moviments, davant d’un públic que és testimoni d’aquestes confessions i de l’alliberament d’uns cossos que troben en la dansa una via per expressar-se.

Una coproducció del Grec 2015 Festival de Barcelona i l’Associació Kiakahart - Arts en moviment.
Amb la col·laboració d’Alta Realitat, La Caldera - Centre de creació de dansa i arts escèniques contemporànies, el Graner - Centre de Creació, el Mercat de les Flors i l’Estruch, Fàbrica de Creació de les Arts en Viu de l’Ajuntament de Sabadell.
Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Direcció: Jordi Cortés
Creació i performers: Mercedes Recacha, Annabel Castan, Míriam Aguilera, Joan Casaoliva, Jaume Girbau, Raül Perales, Glòria José i Jordi Cortés