Rosa Romero

Profile picture for user Rosa Romero

ROSA ROMERO. Actriu i creadora gaditana llicenciada en art dramàtic (ESAD Màlaga, 2004 – 2008), en aquesta ciutat treballa en companyies joves com Bajotierra o La Mordiente amb què comparteix l'interès per la creació i l'experimentació escènica. Durant aquest període malagueny estudia regidoria al Centre de Formació Escènica d'Andalusia i col·labora en la creació del festival d'escena alternativa, El Quirófano. Després de passar per l'Escola d'Interpretació de William Layton (Madrid, 2013), torna a la ciutat natal, San Fernando, on crea i coordina Estrateria, un projecte associatiu i de mediació a través de les arts escènica. El 2014, inicia el camí cap a la creació personal posant l'atenció al cos, la recuperació del ball heretat i la comunicació bruta amb els espectadors. El 2018 estrena el seu primer solo, Aquesta no és la vida privada de Rosa Romero. El 2020, és seleccionada com a resident a La Caldera (Barcelona) amb DEBUT, peça que estrena el gener de 2021. Actualment està en procés de creació del seu tercer treball en solitari Sóc un ball que, després d'una mostra en procés al festival de Dansa Metropolitana de Barcelona, estrenarà el setembre del 2023 al festival Russafa escènica (València), triar ser un ball hauria de ser una forma digna d'existència. Actualment resideix a Sevilla on ha treballat en projectes com Pèl de trol amb Silvia Balvín, Estació espacial al costat d'Alberto Cortés i Álex Peña, produïda per Teatre de l'Abadia per al cicle Teatre confinat (2020) o La teoria de la pelvis, amb Alberto Cortés, estrenada en línia al FITT Noves dramaturgies (Tarragona).

2022
2023
Residència de creació
Residència tècnica

Soy un baile

Foto: Pitu García

En una realitat paral·lela, el cos podria no existir. Els pensadors s'han anat preguntant al llarg de les diferents èpoques, què és cos i què és ànima o esperit, i com podrien relacionar-se ambdues parts. En aquesta altra existència, el cos podria no tenir un paper principal a la pel·lícula; ser transcendit. La mecànica sistèmica actual capitalitza els cossos fins al punt que fa que l'única manera possible de contraatacar sigui destruir-los. Per això, caldria inventar noves alternatives de cos, noves caixes on tancar-lo i nous mètodes perquè segueixin sent ens vius i sensibles no materialitzats en la fisicitat. SOY UN BAILE és un simulacre d´un altre pla d´existència on els cossos poden ser sons, objectes, un record o un ball. Escollir ser un ball hauria de ser una forma digna de cos.

2020
Residència de creació

Debut

DEBUT és un solo on la performer travessa un acte d'iniciació davant el públic per a ser acceptada, per a ser estimada al capdavall. És un desig de pertinença a la comunitat. Com en tot acte iniciàtic, la iniciada ha de demostrar la seva vàlua enfrontant-se al grup sola i amb tot el seu cos. S'atura davant del públic, davant de la comunitat de la qual depèn la seva acceptació, i els diu: mireu-me. Hi ha dos aspectes essèncials sobre els quals pretenc treballar durant la residència: Entrenar la creació espontània i aprofundir en el cos flamenc.