Sílvia Batet
SILVIA BATET va estudiar el Grau Professional en Dansa Clàssica a l'Escola de Dansa Mari Cruz Alcalá (València) i el Grau Superior en Coreografia a l'Institut de Teatre, a Barcelona. Formada en danses urbanes per professors com Storm, Kanga Valls o Fidel Buika, les seves coreografies uneixen diferents llenguatges físics per parlar de la contemporaneïtat.
És guanyadora de el Premi de Dansa de l'Institut de Teatre 2020 amb la seva última creació, Oblivion, que s'estrenarà al llarg format al Festival Grec 2021. Altres de les seves peces s'han mostrat en diferents certàmens i festivals nacionals, entre ells GraciasxFavor ( Santander), l'Estació Escènika (Barcelona), Russafa Escènica (València) i dues edicions consecutives del Certamen Coreogràfic de Madrid (2017 i 2018), on se li va atorgar la prestigiosa beca DanceWEB per al ImPulsTanz a Viena (2018).
Ha treballat per a companyies com La Fura dels Baus, i ha estat resident en centres coreogràfics com La Caldera Centre de Creació i La Visiva (Barcelona). En l'actualitat és sòcia de l'APDCV (Associació de Professionals de la Dansa de la Comunitat Valenciana).
Oblivion
Oblivion és una paraula que en anglès significa oblit, però que es pot vincular a el concepte "purgatori". Situada en un món entre surrealista i oníric, Oblivion podria ser una imatge del més enllà clàssic, tal com ho descriu Dante a La Divina Comèdia: un lloc condicionat per lal idea el cercle, per l'etern vagar dels cossos en l'espai; però també podria ser un espai mental d'enyorança, on vam visitar i revisitem el record d'allò que ja no hi és. Vagar, vacare en llatí, vol dir vagabundejar, surar, errar; però també "estar buits. A la fi i al el cap, el més enllà i l'oblit podrien ser una mateixa cosa. Oblivion és la peça guanyadora del Premi de Dansa de l'Institut del Teatre 2020.
Residència en col·laboració amb el Premi de Dansa de l'Institut del Teatre 2020.
Requiem
Réquiem és una investigació sobre el final a través d'allò que no en té: el gir. És un intent de difuminar les barreres entre el Jo i el món, d'arribar a una realitat subconscient a través del moviment constant. És un projecte sobre el temps i l'estat del cos que l'habita. És un pensament sobre allò cíclic i el final, la repetició i la mort, els inicis i els tancaments de les nostres experiències subjectives.
Residència en col·laboració amb el Certament Coreográfico de Madrid.