Societat Doctor Alonso
SOCIETAT DOCTOR ALONSO dirigida per Tomas Aragay (director de teatre i dramaturg) i Sofia Asencio (ballarina i coreògrafa) ha construït un llenguatge que troba una de les seves claus fonamentals en el concepte del desplaçament. De situar quelcom fora del seu lloc, àmbit o espai propi per indagar com aquest desplaçament modifica el llenguatge tant pel que fa a la seva gramàtica constitutiva com pel que fa a la lectura que un observador en pot fer. Desplaçar per desvetllar quelcom.Aquesta maniobra de desplaçament s’ha revelat com un eina eficaç per generar espais de discurs poètic que posi en qüestió l'estatus quo de la nostre comprensió de la realitat.
Noche Cañón
L'humorisme només vol desacomodar interiors i desmuntar veritats. (...) No es proposa l'humorisme corregir o ensenyar, ja que té aquest deix d'amargor del que creu que tot és una mica inútil.
Ramon Gomez de la Serna. Gravetat i importància de l'humorisme
A Noche Cañón, Sofia Asencio treballa en col·laboració amb Beatriz Lobo, Jorge Nieto i Tomàs Aragay per trobar una forma pròpia de generar text dins del gènere del monòleg còmic.
Una obra que interactua directament amb el públic i en què es desplacen els límits de les formes arquetípiques de l'humor i la mala llet treballant els ritmes, els silencis, les paradoxes, els sense sentits, la sobreactuació i la fraseologia.
Residència en col·laboració amb el Festival Citemor
Dramaturgia: Sofía Asencio i Tomàs Aragay
Creació i interpretació: Sofia Asencio
Direcció escènica: Tomàs Aragay
Disseny Revista: Beatriz Lobo
Espai escènic: Jorge Nieto
Vestuari: Jorge Dutor
il·luminació: Celina Chavat
Producció: Imma Bobé
Comunicació i distribució: Tomàs Aragay
Espectacle co-produït per: Festival TNT, Antic Teatre i Societat Doctor Alonso
Amb la col·laboració : Espai nyamnyam, Festival Citemor, Festival Russafa Escènica i La Caldera
Andrei Rublev, un paniconografía
Residència tècnica de la peça Andrei Rublev, un paniconografía a la qual ja haviem recolzat amb una bossa d’ajut a la producció al 2018.
Aquest treball vol generar un repertori de iconografies del cos humà, i al mateix temps treballar amb el so i l'escenografia com a símbols del paisatge. En aquesta obra Societat Doctor Alonso pren com a punt de partida i el títol de la pel·lícula d'Andrei Tarkovsky rodada el 1966, on el pintor iconoclasta Andrei Rublev (1360-1427) realitza un llarg viatge en la Rússia medieval per pintar els frescos de la catedral de l'Assumpció del Kremlin.
L'obra del singular pintor, amb el seu estil iconogràfic únic, provoca en l'espectador un impacte i recolliment interior causa de l'ús de la perspectiva invertida, que ens parla de l'art no com un retrat de la realitat sinó com una realitat entre les realitats.