Segona peça sobre l'acte escènic després dels quaranta. Un recorregut que s'inicia amb l'espectacle Ballarina '04, una producció reivindicativa sobre la professió i el pas del temps.

ELK és la fascinació d'estar a escena durant aquests 25 anys. La peça indaga en el mestratge, en el contingut que es vincula ara, després d'aquests anys de pràctica escènica. Els pilots d'avió qualifiquen el seu grau d'experiència sumant les hores de vol. Segons la fórmula matemàtica de Mathias Ronhorn el temps d'actuació en 25 anys equivaldria a unes 198.000 h aprox. (Xifra inflada)

ELK és una dansa performativa que dialoga amb matèries en cru o modificades. Un diàleg entre el cos de la ballarina i altres cossos orgànics com el fang, la llana, el suro, el vidre, el làtex natural, la seda, la fusta, la pedra i les fibres vegetals (inicialment). Una investigació de propietats energètiques i escèniques, una dramatúrgia amb matèria visible i invisible per a imaginar juntes espais guaridors, creatius i útils per a l'existència.

Temàtiques Elk

Recull la sensibilitat per l'ecologia, que sempre ha estat present, però ara de manera intencionada estudia la natura de les matèries, l'encaix entre forma, contingut i utilitat. Aquesta natura provoca pautes escèniques que desplacen l'antropocentrisme. El cos peformatiu de la ballarina s'adapta a les matèries primeres, les utilitza planament, de tu a tu i se'n beneficia escènica i vivencialment. Les matèries són escollides per la seva composició natural, també perquè són matèries ballables i escèniques i auguren la sinergia entre el cos performatiu, el cos matèria i el cos immaterial. Per aquest motiu, la relació que es planteja amb les matèries indaga en la part estètica, energètica, creativa i funcional a partir de les seves característiques i propietats intrínseques. Al mateix temps, les matèries de l'espectacle han de ser útils en una situació de supervivència o davant un esdeveniment inesperat.

La ballarina investiga la noció de refugi, casa, espai segur i poètic. Totes les matèries s'entrellacen dramatúrgicament i les funcions individuals també esdevenen col·lectives. Hi ha una imatge captivadora en els materials nobles, una representació sensata de l'aquí i ara, del temps present. Temps davant el concepte de Les tres ecologies, assaig del filòsof francès Félix Guattari publicat l'any 1989. Guattari proposava pensar juntes i articulades una ecologia mental, una ecologia social y una ecologia terrestre. Atendre a la triada; la cura d'un mateix, la cura dels altres, la cura de les trames biofísiques de la vida, una "ecosofia" general, un mode d'habitar el món.