Festival Sâlmon '25

El temps i l’espai no sols són nocions essencials per a la coreografia i altres disciplines artístiques, sinó que també modelen la nostra realitat de manera implícita. En aquesta edició el festival Sâlmon planteja revisar modes dominants d’entendre espai i temps per a destacar la dimensió política d’aquests aspectes infraestructurals que sovint passen desapercebuts perquè s’han naturalitzat.

D’una banda, es proposa una temporalitat on el passat, el present i el futur s’entrecreuen de manera constant i semblen conviure de manera simultània. Algunes peces aborden temes d’actualitat que reclamen la nostra atenció amb urgència. Altres presentacions es projecten cap al futur de manera estratègica a través de la ficció i l’especulació. Finalment altres propostes revisen muntatges històrics com els de Fabià Puigserver, un artista polifacètic que concebia interpretació, vestuari i escenografia a un mateix temps creant espais d’indeterminació entre les arts escèniques i les arts visuals.

D’altra banda, amb relació a l’espai, certes obres proposen fugir del punt de vista com a convenció per presenciar el fet escènic i fan esclatar la perspectiva de manera literal o bé metafòrica. Uns altres treballs ofereixen alternatives a la preeminència de la visió emfatitzant la importància de sentits com el tacte i l’oïda que desdibuixen els límits entre agents del món que de fet estan més interconnectats entre si del que sembla a primera vista.

El festival Sâlmon us convida a assajar altres maneres d’habitar el temps i l’espai per a reconsiderar a, abans, amb, arran, cap, contra, dalt, damunt, davall, de, deçà, dellà, des, després, devers, devora, dintre, durant, en, entre, envers, excepte, fins, llevat, malgrat, mentre, mitjançant, per, pro, salvat, salvant, segons, sense, sobre, sota, sots, tret, ultra, via les coses tal com les coneixem.