Álvaro
Frutos

Profile picture for user Álvaro Frutos

ÁLVARO FRUTOS és un curiós indomable que s'interessa per totes les coses del món, especialment per les coses petites i per aquells fenòmens que suposen un repte per les seves carns. Marxa molt jove a França per acabar la seva formació i treballar en la CIM. Coline. Aquesta circumstància li va permetre col·laborar en projectes amb Emmanuel Gat, Les Ballets C de la B, Matilde Monier i Thierry Thieu Niang, entre d'altres. Ara, a més de fer-se càrrec dels seus projectes en LOS NEGROS (que no és poc), està involucrat en projectes de Daniel Abreu, Aitana Cordero, Lipi Hernández, entre d'altres; a més de treballar com a pedagog en diferents centres públics i privats.

2018
Residència de creació

Una merienda de negros

Aquest projecte portava en l'aire diversos anys. Estava en estat gasós com una intuïció capritxosa que anava i venia deixant rere seu retalls d'informació, rastres d'alguna cosa que només es podia sospitar. Ara després de tot aquest temps ha arribat per fi el moment de posar-s'hi.

Un cos sol. Un cos sol, abstret en un detall. Un cos sol abstret en un detall de les coses petites del món. Un cos sol, abstret, que es llança a ballar. Ballar cançons d'amor.

Aquesta és la imatge que ha servit de punt d'arrencada per a aquest projecte d'investigació que es va a desplegar en tres camps. D'una banda, ens acostem al moviment com so: 1 ballar que es transforma en cantar, en un fenomen físic que produeix melodies encarregades. D'altra banda, la veu capaç d'esdevenir un dir, en un pronunciar els detalls d’allò amorós. I finalment la paraula, una paraula que interromp i crea presències, que invoca als que habiten en llocs no sempre visibles.

Jaime Conde-Salazar, Pablo Herranz i Álvaro Frutos porten cavalcant aquest projecte des de 2016. Ara ens descobrim entestats a la feina. Al maig de 2018 ens retrobem per continuar amb el nostre procés a La Caldera (Barcelona).

L'expressió ‘merienda de negros’ fa referència, d'una manera descaradament incorrecta, a un estat d'intens desordre i profunda confusió. No és el caos. Més aviat es tracta d'una celebració que es deslliga emportant-se per davant tot el conegut i deixant-nos abocats a la vora de l'abisme. El llenguatge legitimat no serveix. Però la veu és necessària per a un dir que és més un cantar; el cos cal per a un ballar que és més un follar; i el verb apareix per a un escriure que és més un caure.

Tres homes, 3 criatures lliurades a una tasca paradoxal: acompanyar un sol. Les tres estan al mateix encara que cadascuna s'ocupi de la seva tasca. No hi ha personatges com tampoc hi ha narració. Només hi ha un ocupar-se de proveir a l'escena l'acció amorosa perquè succeeixi el miracle. Una més una més una de no dóna com a resultat tres sinó un u compost de diversos cossos. Un únic cos múltiple lliurat a l'escolta del que ve, d'un provenir lluminós que està apuntant el musell.