Mercedes máis eu

JANET NOVÁS
Mercedes Peón

JANET NOVÁS. Ballarina, creadora, actriu i docent gallega. Resideix a Barcelona des de l'any 2020 on va ser seleccionada com a artista resident durant dos anys al Graner Fàbrica de Creació amb la seva darrera producció Proto (SN1806). L'any 2007 comença a crear i desenvolupar els seus propis projectes en solitari. La seva obra es construeix des de l'observació, l'experiència i el diàleg amb el seu cos com a eina principal, apostant per un llenguatge propi, modelant el contingut emocional i la senzillesa estètica que caracteritzen els seus treballs. Ha rebut diversos premis entre els quals cal destacar el “Goya a Millor actriu revelació” per la pel·lícula “O Corno” de Jaione Camborda, “el Ojo Crítico de Danza” de Rne (2021), el Premi de la Crítica de Catalunya a millor ballarina per la peça “Mercedes mais eu” (2021) i el Premi InJuve (2011) amb la seva creació “Cara pintada”. Les seves creacions s'han presentat a prestigiosos festivals nacionals i internacionals com Rencontres Chorégraphiques, Festival de Marseille, Festival Nouvelles-Pole Sud, Cement Festival, FIDCU (Montevideo), Festival TNT, Festival de Tardor a Primavera i el Festival Bad entre d'altres. Com a coreògrafa també ha dirigit la part de moviment de La Gala dels Premis Max 2014 i Els Premis Mestre Mateo (Galícia) . Com a intèrpret ha treballat amb diferents companyies i artistes com Voadora, Lisi Estaràs (Les ballets C de la B), Daniel Abreu, Pablo Esbert, Virgínia Rota, Elena Córdoba, Matarile Teatre, Provisional Dansa o Pisando Ovos entre d'altres. Ha col·laborat amb importants artistes d'altres disciplines com Mercedes Peón amb la peça “Mercedes mais eu” i les dissenyadores de moda Zap&Buj amb la peça “Imaginé cinco cuerpos y ninguno era el mío”, una producció de Veranos de la Villa (2019). Janet Novás alterna la seva tasca com a ballarina, creadora i actriu amb la de professora, impartint classes i tallers a diferents centres d'Espanya, Europa, Llatinoamèrica i Àsia.

MERCEDES PEÓN está considerada como una de las mujeres más carismáticas del circuito de la world music actual. Nació en 1967 y a los 13 años escuchó cantar a varias mujeres de la Costa da Morte. El tocar de la pandereta y el cantar de la ribeirana fue el detonante para recoger las canciones, bailes, cuentos y vivencias de sus contemporáneos habitantes de las aldeas. Comienza una intensa recopilación. Transmitió todo ese conocimiento en centros de enseñanza, en las escuelas municipales, en la Televisión de Galicia, y en Universidades de La Sorbona, Oporto, País de Gales, etc. La variedad de sus composiciones que arrancan desde la polirritmia bajo la mirada de los ritmos más ancestrales, culminan en temas eclécticos y descaradamente vibrantes. Su amplio repertorio, el embrujo y la energía que se apodera de cada una de sus actuaciones, hacen de esta mujer una apuesta segura por la continuidad de la escena etnocontemporánea en Europa. Después de profundizar en la tradición durante más de 25 años, en 2000 grabó su primer álbum llamado Isué. Se expresó libre de clichés y se expandió por el campo internacional sin ningún esfuerzo mediático. En sus trabajos posteriores, Ajrú (2004), Sihá (2007) y Sós (2008), sus composiciones la llevaron a una particular atmósfera rozando lo electroacústico, haciendo del resultado su señal distintiva dentro y fuera de nuestras fronteras. Su último trabajo, Deixaas (2018), es fruto de una intensa etapa de investigación sobre las posibilidades del arte sonoro llevado al ámbito de la tradición, en el que es un referente internacional.