En torno a la visión III. Órganos y máquinas de visión. Formas de imaginación óptica.

Victoria Pérez-Royo
Adaline Anobile
Elena Córdoba
Anabella Pareja Robinson
Esther Rodríguez-Barbero

VICTÒRIA PÉREZ ROYO és professora d'Estètica i Teoria de les Arts (Unizar) i investigadora d'Artea. Ha estat codirectora del Màster en Pràctica Escènica i Cultura Visual (UCLM, Museu Reina Sofia 2010-2019) i professora convidada a diversos programes internacionals de recerca basada en la pràctica. Els seus tres darrers llibres editats són Compondre el plural. Cos, escena, política (2016) amb Diego Agulló i Dirty Room (2017) amb Juan Domínguez i Time has fallen asleep in the afternoon sunshine (2019) amb Mette Edvardsen.

ADALINE ANOBILE is a choreographer and performer. She completed a Master in Textile Design before pursuing her research in dance. In 2015, she completed her Master in Choreography at ex.e.r.ce in the Choreographic Center in Montpellier (FR). Her performances shift between sensory experiences and abstraction, developing a language that often involves thinking and moving with objects, durational structures and voice.

ELENA CÓRDOBA. Dancer and choreographer and has been working in Madrid since 1990. Her starting point is a detailed observation of the body, both the main axis and object of her work. She has accompanied her artistic work with teaching, focussing on different ways of understanding and practicing dance. In 2008 she started Anatomía Poética, an ongoing creative project focussing on the inside of the human body, including pieces and studies using different formats. She has contributed to the creation of the artistic research and praxis collectives Bailar ¿es eso lo que queréis? and Déjame entrar. She was artist in residence for several years at Madrid’s Teatro Pradillo.

ANABELLA PAREJA ROBINSON. Madre, bailarina, nadadora, estudiante, lectora.... soy multitud. En estos últimos tiempos me interesa pensar que hago mundos junto con otras por el hecho de estar en relación con ellas escuchándolas, observándolas, tocándolas, y a veces, me convierto en el medio: agua/carne/palabra, para compartir eso que resuena entre el baile y la escritura. Actualmente desarrollo, entre las Artes Vivas y la Escritura dos líneas de trabajo. Una junto con la artista vasca Itxaso Corral Arrieta: Sortilegios del maternar (2022 a la fecha), espacio para pensar juntas los maternares, los cuidados y sus derivas. Y desde el 2020 estoy inmersa en una investigación personal, en la que el agua es la materia que me acompaña: Water my dances, water my thinking, la cual ha tomado forma de ritual: Ceremonia, investigación desarrollada como residente de La Caldera en el 2022. Pulpeando, Agitando, Meneando! y Olas, Aletas, Tentáculos y Bailongos, talleres impartidos dentro del programa MACBA en familia y PÁCIFICO, un fanzine en el que se recopilan prácticas para sanar con el agua, que formó parte del proyecto El libro vivo sobre la salud de PAOS GDL en México. La Forma (2017), mi última pieza de baile, fue acogida para ser desarrollada dentro del programa ARTAS de La Poderosa y se ha ido remodelando en diferentes contextos como Corpografies, en el Festival Ahí Está en el MUSAC y en el Festival Salmón en el Centre Arts Santa Mónica. Con Itxaso Corral Arrieta creamos en el 2020 un espacio de investigación llamado Hemos perdido el Cosmos en el que nos encontramos buscando prácticas que nos ayuden a  desarrollar pequeñas habilidades para re alinearnos, y por ahora han aparecido las publicaciones HECHIZO, LARVA y FÖSIL.

ESTHER RODRÍGUEZ-BARBERO. Coreògrafa, ballarina, arquitecta i sanadora. Investiga a través de la pràctica artística. El seu treball es mou entre la coreografia, la pràctica escènica, el relat, allò performatiu i arquitectònic, emprant principis associats a aquestes disciplines per dissenyar pràctiques espacials i socials. Es forma en dansa contemporània paral·lelament als estudis d'arquitectura i posteriorment realitza un Màster en Pràctica Escènica i Cultura Visual, UCLM i un postmaster a a.pass (estudis avançats de performance i escenografia) a Brussel·les. La seva investigació aborda les relacions entre cos, espai, lloc des del ball i el moviment, partint de la curiositat cap a allò desconegut com a motor. El seu enfocament comprèn el cos com una tecnologia a través de la qual podem ampliar la nostra percepció de la realitat entenent-ho com un sensor i un canal pel qual passen diferents tipus d'informació, ampliant així la nostra relació amb l'entorn. En els darrers anys, ha desenvolupat diversos treballs que reflexionen sobre l'alteritat, la liminalitat, la interrelació entre diferents mitjans, cossos i disciplines, la bioètica, allò ciborg, les relacions espacials i les relacions entre sistemes vius (humans i no humans). Algunes d'aquestes obres aborden les nocions de vida i mort, absència-presència i altres formes en què ens relacionem amb la (in)finitat.

Alguns d'aquests treballs són: SerOcéano: órganos electromagnéticos (ArtforChange 23'), WE CAN DANCE (Danzaaescena23, 23-16), Teknetoolbox (PerformingLifeAkademiaNetwork 23), Las Ruinas (Surge-Brutal 22'), Historias de la Casa del Lago (Poesía en Voz Alta 22'), Do bodies dream of electromagnetic organs? (ArsElectrónica, Institut Ramon Llull-Hangar-NewFoundation-LaCaldera 22-21'), La Máquina de Desconocer (La Caldera, Ese Zumbido Azul, Ca2m 21'), Allá (Hacer historias 21'), Invocaciones (Domingo 21'), Mensajes Corporales (Surge-La Caldera 20'), PASE (Laboratorio Danza y Nuevos Medios Etopia 20') Guided Tour (La Casa Encendida 18'), Beats & Sweat: a tribute to Sir Henry's (Quarterblockparty 19') Manual: on ways to inhabit this table & other issues (Decoratelier-apass 17-18') entre otros.