Elena Carvajal
Elena Carvajal. Nascuda a Mèrida. Elena Carvajal és ballarina i coreògrafa resident entre Brussel·les i Barcelona. Es forma en dansa contemporània al Centre Andalús de Dansa i al Conservatori Antonio Ruiz Soler de Sevilla. El 2019 es gradua al Màster del programa ISAC (Institut Superior d'Art i Coreografia) de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Brussel·les. Actualment s'està formant a Fàscia-teràpia a la Body Mind Academy a Bèlgica. El seu treball llisca entre la coreografia i la instal·lació, dedicat al diàleg entre l'escriptura de l'espai i el moviment. A les seves creacions explora la llum, el so, el llenguatge i la imaginació com a figures protagonistes que contribueixen a crear un paisatge. Li interessen els processos de creació compartits i la màgia. Com a performer ha treballat per a Gisèle Vienne (Crowd), Dora García (Somewhere, Two Planets Have Been Colliding for Thousands of Years) a LaVerrière, Fondation Hèrmes, Brussel·les, Fabián Barba-Esteban Donoso a Slugs' garden/cultivo Lola Bogaert (Plethora) entre d'altres. Des del 2020 desenvolupa i comparteix el seu treball amb Fran Martínez, amb qui ha creat les seves últimes peces: realmente ahora no ya no i somaficción. Col·labora habitualment amb Maite Álvarez, Neus Masdeu i RosanayAris.
I was told not to make eye contact with Tom Cruise
I was told not to make eye contact with Tom Cruise (Se me dijo que no hiciera contacto visual con Tom Cruise) trata sobre la forma de estar siempre fuera del punto de vista, pero presente de una forma u otra. Como los fantasmas para los perros y los ladridos lejanos que aparecen constantemente en algún momento del día. El punto de partida es la figura de la figurante, que siempre acude a la llamada para estar detrás de lo que la retina se clava, pero sin dejar de ser percibida. Y a veces su nombre ni siquiera aparece en los créditos, y en ocasiones incluso se le ha negado mirar a otros, por no formar parte de la hegemonía de la mirada, que la mayoría de veces es masculina. Esta obra es como un rumor que habla sobre árboles falsos que son ambientadores que ya no huelen, que ya no vemos. De cuerpos que se mueven sin ser vistos y de cómo el movimiento posee estos cuerpos para hacerlos discretos, casi invisibles. Poniendo la mirada del espectador sobre una cucaracha teledirigida, que la mayor parte del tiempo está ahí y que de repente se revela sólo para ser observada por un montón de ojos, que ahora miran realizando una coreografía de parpadeos y cabezas para el propio espectáculo.
Residència en red con BUDA (Bélgica) en colaboración con el Institut Ramon Llull.
Idea: Elena Carvajal
Creació: Rosana Sánchez, Carolina Campos, Fran Mártinez, Leiticia Skrykry y Elena Carvajal
Interpreteció: Rosana Sánchez y Elena Carvajal
Acompanyamen: Fran Martínez
Dramatúrgia: Carolina Campos
Assistència de movimient: Anja Röttgerkamp
Disseny d'il·luminació: Leticia Skrykry
Disseny de l'espai escènic: Rosana Sánchez Rufete i Elena Carvajal
So: per confirmar
Producció: Elena Carvajal amb l'assessorament del Clima mola