27 - 30 jul 2020
28 set - 4 oct 2020

Apocalipsis Práctica

Una pràctica d'aproximació a les eines de creació i experimentació que es van utilitzar durant la creació de la peça Apocalipsis entre amigos o el día simplemente. La proposta convidava a diferents persones a endinsar-se totes juntes, a explorar-la i subvertir-la i gaudir-la.

SINOPSI
Portem molt de temps anant a dormir d'hora. Som gent del dia, la nit, és cosa d'altres. Esperem a l'apocalipsi junts, tots, aquí. En algun moment allò familiar, allò íntim, es tornarà inquietant i la fi, arribarà passible, amable.

Alguna cosa fosca emergirà a la superfície acusant la vida, i ja res serà igual; els records, els de llavors, ja no importaran; i només serviran els més forts, és a dir, els d'ara. Mai més serem contemporanis i només quedarà la llum del dia, simplement.
o
[...] és que això no té sentit però la resta no té sentit però la resta és la mort.

 

 

JULIÁN PACOMIO. Els seus treballs en arts escèniques indaguen la idea de còpia, remake, traducció i apropiació de materials aliens. Col·labora amb la coreògrafa Ángela Millano en el projecte d'investigació Asleep Images, de què formen part les peces Make It, Do not Fake It (2019) i PSYCHO (2019) amb residències a Tabakalera (Sant Sebastià), La Caldera (Barcelona) , Atelier Real (Lisboa), Desfoga (Cambados) i S'ALA (Sàsser). El mundo bajo el mundo (2017), Espai Hacedor (2016) en col·laboració amb l'arquitecte Miguel del Amo dins el programa de La Casa Encendida / CA2M artistes en residència, Leal.Lav (Tenerife) i el premi 'Utopia' del Festival Frinje Madrid, i My Turin Horse (2012) en Matadero Madrid. Des 2017 treballa a Lisboa amb el coreògraf João Fiadeiro en From afar it was in Island, De expert, Uma pedra i O Què Fazer daquí Per Trás. En 2019 treballa amb el coreògraf Luis Garay en la peça Or Llot i amb la coreògrafa Annika Pannitto a The Third Table. És llicenciat en Belles Arts (USAL). Màster en Pràctica Escènica i Cultura Visual per la Universitat d'Alcalá i Artea en col·laboració amb el Museu Reina Sofia, La Casa Encendida i Matadero Madrid. Entre 2015 i 2017 participa al programa d'Estudis Avançats en Pràctiques Crítiques de MNCARS organitzat per Artea, dins el projecte 'teatralitats expandides'. El 2020 forma part de Forum Dança PACAP (Performing Arts Advanced Program) comissariat per João Dos Santos Martins a Lisboa. El 2020 és comissari de l'cicle de performance NO NO NO NOMÉS NOMÉS NO a Injuve. I el 2021 és comissari de Contemplar una superficie inestable, al costat d'Ignacio d'Antonio Antón, guanyadora de Inèdits a La Casa Encendida.

Més sobre Julián Pacomio a La Caldera

CAROLINA CAMPOS és brasilera i viu a Lisboa. Llicenciada en Comunicació i postgraduada en Fotografia. En 2019-2010 cursarà el Programa d'Estudis Independents del MACBA a Barcelona. Va començar a treballar en dansa el 1998. Des del 2007 fins al 2011 va ser ballarina de Lia Rodrigues Cia de Danças en Rio de Janeiro. Les seves dues últimes peces són PLAYA (2017) en co-autoria amb el Coletivo Qualquer (ES/BR), i NOME (2016) en co-autoria amb Márcia Lança (PT). El 2020 estrenarà la peça 'Ça Va Exploser' en col·laboració amb el coreógraf João Fiadeiro (PT). A més de les seves creacions, treballa també com assistent de Vera Mantero (PT), com intèrpret de Sónia Baptista (PT) i amb l'acompanyament dramatúrgic i mirada externa d'artistes com Calixto Neto (BR/FR), Ivan Haidar (AR), Adaline Anobile (CH/BE) i Julián Pacómio (ES) i Angela Milano (Pais Vasc). És artista associada del Atelier Real (Lisboa) i des del 2012 treballa amb João Fiadeiro en la formació i investigació a partir de la Composició en Temps Real i en la creació coreogràfica, havent realitzat workshops a diferents països com França, Portugal, Brasil, Argentina, Itàlia, i Espanya. És co-creadora i performer de les peces del coreògraf 'De Perto uma Pedra', 'From afar it was an Island' i 'O Que Fazer Daqui Para Trás'.

 

Més sobre Carolina Campos a La Caldera

Aquesta pràctica va tenir lloc del 27 al 30 de juliol a La Caldera, cada dia de  20h a 23h, en aquest interval de temps en què el sol es pon.

Es va repetir durant la trobada d'Arar del 28 de setembre al 4 d'octubre.