Brut Nature'21

Anabella Pareja Robinson
GABRIELA HALAC
LLUC MAYOL PALOUZIÉ
MAÏTE ÁLVAREZ
nyam nyam
SARA GEBRAN

ANABELLA PAREJA ROBINSON. Mare, ballarina, nedadora, estudiant, lectora... sóc multitud. En aquests darrers temps m'interessa pensar que faig mons juntament amb altres pel fet d'estar en relació amb elles escoltant-les, observant-les, tocant-les, i de vegades, em converteixo en el medi: aigua/carn/paraula, per compartir això que ressona entre el ball i l'escriptura. Actualment desenvolupo, entre les Arts Vives i l'Escriptura, dues línies de treball. Una juntament amb l'artista basca Itxaso Corral Arrieta: Sortilegios del maternar (2022 a la data), espai per pensar juntes els maternars, les cures i les derives. I des del 2020 estic immersa en una investigació personal, en què l'aigua és la matèria que m'acompanya: Water my dances, water my thinking, la qual ha pres forma de ritual: Ceremonia, investigació desenvolupada com a resident de La Caldera al 2022. Pulpeando, Agitando, Meneando! i Olas, Aletas, Tentáculos y Bailongos, tallers impartits dins del programa MACBA en família i PACíFICO, un fanzine en què es recopilen pràctiques per curar-se amb l'aigua, que va formar part del projecte El llibre viu sobre la salut de PAOS GDL a Mèxic. La Forma (2017), la meva última peça de ball, va ser acollida per ser desenvolupada dins del programa ARTAS de La Poderosa i s'ha anat remodelant en diferents contextos com Corpografies, al Festival Ahí Está al MUSAC i al Festival Salmón al Centre Arts Santa Mònica. Amb Itxaso Corral Arrieta vam crear el 2020 un espai de recerca anomenat Hemos perdido el Cosmos en què ens trobem buscant pràctiques que ens ajudin a desenvolupar petites habilitats per realinear-nos, i per ara han aparegut les publicacions HECHIZO, LARVA i FÖSIL

GABRIELA HALAC és artista, escriptora i editora. Creadora del segell editorial Ediciones Documenta. El seu treball se situa en el camp de la lectura-escriptura com a materialitat, performance i instal·lació. Reflexiona sobre els dispositius editorials com màquines memòria i fàbriques convencions amb les quals dialoga per generar desplaçaments i preguntes sobre la cultura impresa i assaja a cada publicació possibles fissures del sistema. Autora de “La biblioteca Roja”, “Pàgines en negre”, “Visites a La Perla”, “El llibre esgotat”, entre d'altres.

LLUC MAYOL PALOUZIÉ és artista, educador i editor amb una extensa experiència en el desenvolupament de projectes tant des d'iniciatives independents com des de múltiples programes i institucions públiques a diferents països. Actualment forma part activa del col·lectiu Massa Salvatge (València) i La Fanzinoteca (Barcelona). El seu treball transita sempre allò polític, allò pedagògic i allò artístic confluint habitualment en formats diversos d'edició que aborda sempre des de plantejaments experimentals. És llicenciat en Belles Arts i té un màster oficial en Arts Visuals i Educació (UB). És docent al Grau d'Arts de la UOC i col·laborador habitual de programes formatius de diversa índole.

MAÏTE ÁLVAREZ és coreògrafa i artista visual que viu i treballa a Brussel·les. El seu treball explora la porositat de les correspondències entre dansa i disseny gràfic. Ella veu la coreografia com un espai per a l’escriptura de cossos i veu, en la imatge i l’escriptura, la pura potencialitat del moviment. A través d’aquestes preguntes, va presentar dues primeres exposicions individuals, Paraboles Chorégraphiques, al FRAC Grand Large el 2014 i després al Centre Chorégraphique National d’Orléans el 2016. Formada originalment en disseny gràfic a la Haute École des Arts du Rhin-École Supérieure des Arts Décoratifs de Strasbourg (DNSEP, 2012), té un màster en arts performatives i coreogràfiques a l’Académie Royale des Beaux-Arts de Brussels (ISAC) que va guanyar el 2018. Va desenvolupar la seva primera creació coreogràfica, STELLA (premi de la ciutat 2018), després va escriure i editar la seva tesi de recerca Atlas de Nuit en què desenvolupava la qüestió de l’interval entre dansa i escriptura en coreografia. Aquest enfocament cosmològic i poètic de la coreografia constitueix el nucli central de la seva investigació actual, presentada en forma d’exposició individual al FRAC Provença-Alps-Costa Blava (setembre de 2020 - gener de 2021).

NYAM NYAM són Ariadna Rodriguez i Iñaki Alvarez. Unint les seves formacions i deformacions en diverses disciplines, el seu treball té com a objectiu promoure la creació, la difracció i l'intercanvi de coneixement a través d'estratègies d'interacció en cada context (g)local en el qual treballen. En aquesta cruïlla entre arts en viu, pensament crític i pedagogies, el treball de nyamnyam es mou entre la creació de projectes i la curadoria entesa com a espai transdisciplinar de relació i disrupció; així organismes (humans i no humans), sistemes, ambients i contextos interaccionen a través de l’acompanyament de nyamnyam, friccionant amb la visió estandarditzada de la mercantilització de la cultura. Han desenvolupat les seves pràctiques en diversitat de contextos i geografies, i al 2020 han obert les portes del Mas nyamnyam, espai de creació, acció i pensament ubicat a Mieres, Girona. 

SARA GEBRAN. Coreògraf, intèrpret, professora i cap d'Educació Coreogràfica a l'Escola Nacional Danesa d'Arts Escèniques 2012-16. Durant els darrers quatre anys en aquesta institució, va desenvolupar a través dels estudiants una pràctica coreogràfica que és en part imperceptible - dins de la convenció d’una obra d’art vinculada a un subjecte o objecte reconeixible - un mode d’osmosi, un flux, un passatge, un missatge, una infiltració, d’informació en moviment, relacions, intuïció, anàlisis, producció, escriptura, parla i acció, per tal de construir la màxima concentració d’energia, reflexió, socialitat, col·lectivitat i fisicitat, igualant la concentració de poder als dos costats de la membrana. Està ocupada experimentant maneres de treballar entre teories i pràctiques, en comú i amb codi obert. Té un grau i màster en planificació urbana per la Universitat Simon Bolivar (Venezuela 1987), un grau en dansa per l’Institut Superior de dansa (Venezuela 1992), un postgrau sobre Aspectivitat al Royal Institute of Art d’Estocolm (2013), a.o. studies. Ha mostrat obres internacionals des del 1994 fins al present. Va rebre diversos premis internacionals. El seu darrer treball Another 12 es construeix com una estratègia per continuar coreografiant i interpretant dins d’una matriu acumulativa de moviments, persones, llocs i espais, fins a una edat molt més gran, una pràctica contínua de traducció, convertint-se en la multiplicitat, en el comú.