CCC#89
Mostra del treball en procés Desmorir. Investigació sobre el dolor davant de la mort (la pèrdua) apuntant cap a l'absurd del desconcert. Desmorir proposa navegar entre moments borrosos i situació incertes. Un espai on no hi ha ni molta llum ni molta foscor. Només és possible desmorir trobant alegria dins de la pròpia desgràcia i a partir d'aquí obrir nous paradigmes.
Diari:
Primer dia de treball (Desmorir) a La Caldera, Barcelona, Maig del 2024
Crear sempre és un acte polític.
Des de la meva nova condició, des del meu nou cos, em pregunto quina política em proposo i quina política proposo.
D’una banda, em vaig adonar que si no acceptava el meu nou cos-casa amb la seva nova forma i limitacions, d’alguna manera era perquè en certa manera estava sent travessada per un discurs invisible on un cos així, com aquest, no havia d’estar a escena. La pregunta és: Per què? És que un creador ha de retirar-se pel fet que el seu cos s’hagi deteriorat, modificat, emmalaltit? ¿Que potser és només el cos el que movem quan ens movem?
Em pregunto què ha de dir aquest cos meu ara que guarda en si tota la informació de treball amb ell, acumulada durant anys, però amagada als mitocondris. Un cos que, tanmateix, ja no és el principal motiu a l’escena en tant que ho és l’estereotip de “la ballarina” que per molts anys he estat. Ara el cos es mou des de llocs estranys, travessat, mediumitzat, despullat d’estètica, però ple d’una potència que s’obre camí entre músculs i ossos per parlar de la mort.
Un creador pot col·locar-se des de la pèrdua, per trobar des d’aquí, noves lògiques d’estar al món i a l’escena?
I més enllà del meu propi cos, quants cossos altres es retiren per edat, malalties, etc. i no seria aquesta una professió massa cruel si davant la “fallida del nostre cos” ho donem tot per perdut? Que potser aquestes errades de la maquinària no les hem de veure-mostrar? Donar-li aquest espai a allò que sempre ha estat la nostra eina de treball? La nostra vida?
No serà que, si no mirem això, podem caure a alimentar un terreny d’autoexplotació i crear inconscientment un sistema que es desfà dels cossos?
Ara em col·loco en un espai d’escolta, m’apropo a allò sensible i m’adono que és aquest un terreny que vull habitar.
Em pregunto també, què fer amb l’emoció, aquella que és densa i aparatosa, quan ha après a arribar tard i s’ha quedat sedimentada a les membranes del cos que ara fan mal.
Com crida un cos sense veu?
'Desmorir' tracta de travessar dols, però no per poder deixar de sentir el dolor sinó perquè aquest dol sigui una transformació, una cosa així com retrobar-te amb tu mateixa estant de viatge i al tombar una cantonada.
Una cosa així com tornar a la màgia que només es pot veure des de l’escolta, apostant per la recerca d’un ritme propi, sense urgències.
Aleshores, m’aparto de la velocitat que no escolta i a veure què passa... Potser és això, la velocitat, el que ens produeix sordesa i ens fa passar per sobre del dolor i els dols.
'Desmorir' de moment és una pràctica de tornar a un nou mi, i a allò nou, una s’apropa de puntetes (com els nens). A partir d’aquí, trobar el Nosaltres i fins i tot celebrar-lo.
Masu Fajardo. Artista de les arts en viu, Gestora Cultural, nascuda a Tenerife. Estudi dansa i història de l'art. Va viure a Barcelona entre el 2002 i el 2012. Allà va col·laborar amb diferents coreògrafs espais i companyies. Va desenvolupar al seu torn la seva pròpia línia de treball performatiu fins al present: Microficciones (o cómo desaparecer en escena), En busca de lo sutil que emerge de la presencia (Una pieza desconocida), La desarticulación de los cuerpo como herramienta de reaprendizaje de formas de movimiento (Skachaikovsky), El humor de narrar lo imposible como es la salida del cuerpo desde el cuerpo (Sujeto visible Sujeto invisible), El absurdo de lo individual frente a lo magia de lo colectivo (coreodancías exposición de relatos escénicos colectivos), Lo que no se ve, així com altres accions performatives que es troben entre la dansa i la no dansa, el cos i el seu fora. Com a Gestora Cultural desenvolupa diversos contextos a Tenerife destacant Les Trobades sobre cos i performativitat i Altres Cossos a TEA
Més sobre Masu Fajardo a La CalderaDijous 24 d'octubre, a les 20h
Entrada gratuïta amb reserva