Las cosas se rompen, la gente se muere
Què és l’experiència visionària i com es podria traduir en el nostre món contemporani? Per què l’inici de la modernitat i del sistema capitalista significa el confinament de la dona a l’àmbit domèstic? Era la sensualitat de les místiques més lliure que la nostra? Per què a partir del segle XV la cacera de bruixes es torna un feminicidi? Què te a veure Marx Ernst amb Hildegard von Bigen?
Las cosas se rompen, la gente se muere és la continuació del nostre últim treball conjunt Kopfkino, on encarnàvem cossos cinematogràfics femenins que ens servien com a motor de la peça. En aquesta ocasió encarnem el cos de la dona de la Edat Mitjana precapitalista per a revisar el nostre present. Partim d’aquest interès en el període medieval perquè representa la fi d’un món, el trencament d’una forma de vida i el naixement del nostre sistema actual, que agonitza.
Des de les místiques passant per les bruixes o les heretges i les cortesanes, la nostra investigació explora l’arrel del naixement del capitalisme des del cos i l’experiència femenina. Proposem un diàleg entre el món medieval i el món contemporani per a provocar una col·lisió que produeixi nous sentits.
Mirem al passat per a recuperar quelcom que hem perdut en aquest temps pòstum que és el nostre present. Un temps no-future, un temps en el que la pregunta ja no és “cap a on” sinó “fins quan”? Un temps altra vegada de fogueres en el que la paraula progrés ha de ser posada en dubte.
Idea i creació Mariona Naudin, Maria García Vera, Marina Colomina, Laia Cabrera
Intèrprets Mariona Naudin, Maria García Vera, Marina Colomina
Supervisió de direcció Sofía Asencio
Assistent de direcció Laia Cabrera
Composició musical Sara Fontán
Estructures de suport La Caldera, Col·lectiu ARTAS vinculat a La Poderosa, Antic Teatre, Graner, Festival SÂLMON<
Coproducció Antic Teatre
LOS DETECTIVES neix com un col·lectiu a partir de la trobada entre quatre treballadores de les arts escèniques: Mariona Naudin, María García Vera, Marina Colomina i Laia Cabrera. A partir d'aquesta primera trobada, les quatre intèrprets decideixen crear la seva primera peça, Kopfkino i decideixen continuar treballant conjuntament. Els seus projectes sorgeixen de la col·laboració i d'un laboratori amb normes pròpies que fomenten constantment l'intercanvi dels rols entre les intèrprets, i de què neix un estil d'escriptura orgànica i fresca. El resultat podria definir-se com una "coreografia teatral" o "una dansa dramaturgizada", encara que realment el més important és el que es produeix en una escena essencialment viva.
Més sobre Los detectives a La CalderaLink Salmon<