Las ruinas. Un ensayo sobre la posibilidad
Un cos es cola per un forat i apareix en un vestíbul blanc de set altures on ha crescut una figuera que ocupa tot l'espai. Si mires cap amunt pots veure una pintada que diu: sóc un mico. Algú ha hagut d'enfilar-se i col·locar-la al capdamunt de les altures. Al fons, un altre algú ha subjectat la base del que va ser abans una bastida per traçar un pont que salva un buit unint aquest passadís amb unes escales que pugen. Si decideixes creuar el pont i pujar-les arribaràs a un altre forat, a l'altra banda apareixerà el que seria un amfiteatre.
Las ruinas fa un recorregut per algunes ruïnes modernes, aquelles que es van quedar a mig fer, en un lloc de transició, incompletes, que han acabat sent una altra cosa. No han estat habitades però sí ocupades, recorregudes i treballades. La ruïna com a lloc que convoca l'aparició d'altres corporalitats, presenta preguntes i planteja possibilitats al voltant del que podria ser, del que no va ser, del que serà. Els cossos que van estar abans i els que han de venir. Re-construir des del que hi ha, del que queda, del que és.
Aquest treball és la continuació d'una sèrie de viatges que van iniciar l'estiu del 2020 en què van anar apareixent diferents tipus de ruïnes. La primera parada va ser amb 'Bailar en las ruinas (del techno)' al voltant de discoteques abandonades. La darrera va ser 'Poder y ruina'. El caràcter mutable fa que canviï de nom, de forma i d'estat.
ESTHER RODRÍGUEZ-BARBERO. Coreògrafa, ballarina, arquitecta i sanadora. Investiga a través de la pràctica artística. El seu treball es mou entre la coreografia, la pràctica escènica, el relat, allò performatiu i arquitectònic, emprant principis associats a aquestes disciplines per dissenyar pràctiques espacials i socials. Es forma en dansa contemporània paral·lelament als estudis d'arquitectura i posteriorment realitza un Màster en Pràctica Escènica i Cultura Visual, UCLM i un postmaster a a.pass (estudis avançats de performance i escenografia) a Brussel·les. La seva investigació aborda les relacions entre cos, espai, lloc des del ball i el moviment, partint de la curiositat cap a allò desconegut com a motor. El seu enfocament comprèn el cos com una tecnologia a través de la qual podem ampliar la nostra percepció de la realitat entenent-ho com un sensor i un canal pel qual passen diferents tipus d'informació, ampliant així la nostra relació amb l'entorn. En els darrers anys, ha desenvolupat diversos treballs que reflexionen sobre l'alteritat, la liminalitat, la interrelació entre diferents mitjans, cossos i disciplines, la bioètica, allò ciborg, les relacions espacials i les relacions entre sistemes vius (humans i no humans). Algunes d'aquestes obres aborden les nocions de vida i mort, absència-presència i altres formes en què ens relacionem amb la (in)finitat.
Alguns d'aquests treballs són: SerOcéano: órganos electromagnéticos (ArtforChange 23'), WE CAN DANCE (Danzaaescena23, 23-16), Teknetoolbox (PerformingLifeAkademiaNetwork 23), Las Ruinas (Surge-Brutal 22'), Historias de la Casa del Lago (Poesía en Voz Alta 22'), Do bodies dream of electromagnetic organs? (ArsElectrónica, Institut Ramon Llull-Hangar-NewFoundation-LaCaldera 22-21'), La Máquina de Desconocer (La Caldera, Ese Zumbido Azul, Ca2m 21'), Allá (Hacer historias 21'), Invocaciones (Domingo 21'), Mensajes Corporales (Surge-La Caldera 20'), PASE (Laboratorio Danza y Nuevos Medios Etopia 20') Guided Tour (La Casa Encendida 18'), Beats & Sweat: a tribute to Sir Henry's (Quarterblockparty 19') Manual: on ways to inhabit this table & other issues (Decoratelier-apass 17-18') entre otros.
Més sobre Esther Rodríguez-Barbero a La CalderaDivendres 2 de desembre, a les 20.30h
Durada 1 h
Entrada gratuïta amb reserva