Una Mesa Propia
Projecció de la pel·lícula Una Mesa Propia d'Olga MESA + xerrada en streming
Durant aquesta estranya primavera de l'any 2020, des del començament del confinament a França, vaig començar a reunir sobre la meva taula i al voltant d'ella, múltiples arxius vinculats a la producció futura d'una pel·lícula. Ràpidament vaig reunir imatges, fragments de textos, llibres per llegir, pel·lícules per veure... També rams de flors, una petita bola de miralls, una segona molt gran, una càmera, un micro, dos draps negres, dues finestres (una oberta cap al cel, l'altra cap a l'horitzó de jardí) i fins i tot, molt important, alguns raigs de sol! Aviat vaig començar a fer REC voltant d'aquesta "taula viva" i, sobretot, dia rere dia, vaig començar a compartir amb la meva mare malalta (la poeta Marian Suarez), dues pràctiques íntimes: llegir i ballar a distància. Llegir i ballar amb ella sense veure'ns! La distància física ens va parlar de desig i concentració, d'escolta i d'imaginació, i també d'aquest "out of the blue"; aquesta cosa inesperada que ens va fer sentir-nos lleugeres. Així, a poc a poc, va començar i es continua escrivint, una història mentre parlem, mentre ballem.
Dins de Cosas que se iban ha hacer, que se hacen y se harán… pero de « otra manera » Una proposta de visionat dels treballs videogràfics d'Olga Mesa i Francisco Ruiz de Infante.
OLGA MESA és una figura clau de la dansa contemporània espanyola, amb una trajectòria artística que transita entre la dansa, la performance, el cinema, la instal·lació i les arts visuals. El seu treball es caracteritza per una forta implicació del cos com a eina de visió i narració, amb una presència constant de la càmera com a còmplice creativa. Després d’iniciar la seva carrera als Estats Units, torna a Espanya i crea la seva pròpia companyia a Madrid, desenvolupant peces com Lugares Intermedios i Europas, aquesta última premiada i reconeguda a nivell internacional.
A mitjans dels anys 2000, es trasllada a França, on funda la companyia Hors Champ // Fuera de Campo i inicia una nova etapa marcada per projectes col·laboratius, investigació escènica i accions performatives vinculades a institucions artístiques i universitats. Entre els seus projectes destacats hi ha les sèries temàtiques Más público, más privado i LabOfilm&1: El lamento de Blancanieves, que integren cos, film i instal·lació en formats evolutius i participatius. També impulsa processos pedagògics i de transmissió amb joves artistes europeus, mantenint un diàleg constant amb les arts contemporànies.
Des de 2012 codirigeix amb Francisco Ruiz de Infante una intensa etapa de creació compartida amb la tetralogia Carmen // Shakespeare, culminada amb la peça de llarga durada La Total. El seu treball ha estat reconegut amb la distinció de Cavaller de les Arts i les Lletres per part del Ministeri de Cultura francès. Darrerament, impulsa projectes com Una Mesa Propia (danza de manos), inspirat en l’obra poètica de la seva mare, i la retrospectiva RE-VISION(ES) al CGAC. Olga Mesa continua activa en noves creacions i processos de transmissió artística a nivell internacional.
Més sobre Olga Mesa a La Calderadimarts 29 de setembre, a les 16h