Why should it be more desirable for green fire balls to exist than not? (extracte) + Fäustino VI o 126 cavalls

Georgia Vardarou
Sergi Fäustino

Why should it be more desirable for green fire balls to exist than not? (extracte) de Georgia Vardarou

'Per què hauria de ser més desitjable que hi hagi boles de foc verd que no?' és un extracte del nou solo de Georgia Vardarou en col·laboració amb l'artista visual David Bergé.

Les imatges i els moviments imbricats entre si permeten possibles lectures narratives.

Quant joc pot donar la contextualització d'una imatge per mitjà del llenguatge de la dansa?

Els significats es tornen mal·leables al costat d'un cos en moviment?

Què està succeint en l'espai entre la percepció de l'artista i l'espectador?

Aquest espai entre les nostres diferents percepcions és potser on està passant la dansa.

Vídeo de Georgia de residència a La Caldera, explicant el projecte Where dance happens, ara amb el títol Why should it be more desirable for green fire balls to exist than not

FÄUSTINO VI o 126 cavalls de Sergi Fäustino

Un cos en l'espai ballant de principi a fi. Una veu en off d’algú que mira i analitza el cos que es mou, el cos que balla, i que fa una immersió a l’interior d’aquest cos, a l’interior d’aquesta persona, per compartir totes aquelles vicissituds de la seva vida que l’han portat a estar davant nostre movent-se d’una manera única. Partint així de l'estrictament físic per arribar a quelcom que transcendeix el cos. La proposta pretén posar sobre la taula una visió des del cos i a través del cos, amb la consciència que és important que aquesta visió existeixi -juntament amb moltes altres-, en un moment en què la tendència és anar cap a una visió única.

Tot plegat és una celebració del cos, del moviment i de la dansa.
<<Ara sento la necessitat de posar el focus d’interes en la dansa i el moviment. Potser és perque crec que en la situació actual, la dansa en quan a llenguatge abstracte, té més sentit que mai; potser crec que és necessari el fet de plantejar un treball que proposi una experiencia més física que racional, inclús una reflexió des d’uns altres parametres; potser és perque crec que ara mateix, calen propostes que no passin només per filtre del significat de les paraules, unes propostes que plantegin una experiencia que circuli per altres canals.>>

Sergi Fäustino. Ara mateix, els meus peus es recolzen a terra per la part de davant, des dels dits fins al coixinet. tinc el segon dit de cada peu torçat, és herència de família, el meu cosí també els té així i la germana de la meva avia també els hi tenia. el turmell està lleugerament flexionat, només una mica, tot just per sentir una mica de tensió a la zona. tinc els dos turmells operats, em vaig trencar els lligaments exteriors jugant a bàsquet. no a la vegada, primer un, i al cap d’un any l’altre. després m’he fet dues distensions més, una a cada turmell. m’han quedat laxes i mai més he tornat a saltar con abans. els bessons estan tocant el barrot que creua la cadira per sota, estan una mica carregats i per això noto més el barrot. els bessons se m’han posat més grans des que corro. els genolls estan flexionats a uns 45 graus. sento el meu pes a la cadira a través de la part posterior de les cuixes. noto més el quàdriceps dret que l'esquerre. tinc la pelvis basculada i m’estira la part baixa de les lumbars per l'acció dels isquiotibials. tinc els isquiotibials curts per haver practicat vela lleugera durant la pubertat, en l’etapa en que es forma el cos adult. això és dolent per a les lumbars però és bo per a protegir els genolls. em costa mantenir la part baixa de l'esquena recta. tinc la panxa cap endavant i les meves vísceres es recolzen per dins. la part alta dels meus braços penja de les espatlles i els avantbraços estan recolzats a l'ordinador una mica abans dels canells. no puc estirar del tot el braç dret per una lesió que em vaig fer quan era petit, se’m va trencar un tros d’os i se’m va quedar a l’articulació. els dits a les tecles. el meu coll està inclinat cap endavant i el meu cap està basculat cap avall, mirant la pantalla de l'ordinador mentre escric això.

Fa dos minuts estava en una posició gairebé igual a la d'ara. fa dues hores estava corrent pel bosc. fa dos dies em preguntava com podria treballar amb la imatge des del cos i com podria investigar sobre el tema des de la pràctica. de fet encara m’ho estic preguntant. fa dues setmanes vaig fer 4 hores de carreteres de corbes amb la moto i va ser increïble però si ho hagués d’explicar, no sabria com fer-ho. fa dos anys vaig tornar a fer el meu primer espectacle "NUTRITIVO" i el meu fill estava al públic. fa vint anys estava treballant a una clínica de gent gran com a auxiliar d’infermeria i encara no havia començat a ballar. fa quaranta anys tenia 6 anys. avui és 9 d’octubre de 2019.